Normalment els records estan formats per imatges, sons i sensacions, que s’organitzen i es combinen a la nostra ment i ens transporten a un moment ja viscut.
Des de fa decennis, investigacions sobre la memòria han donat com a resultat diferents teories sobre com s’originen els records, com s’emmagatzemen i com es tornen a evocar. Hi ha estudis que demostren que en moltes ocasions els records es van distorsionant i, al cap d’un temps, les imatges i sons associats a l’experiència, influenciats per altres experiències vitals, ja no es corresponen amb els del moment del fet recordat.
D’altra banda, hi ha estudis que han pogut demostrar que els records de les imatges, sons i sensacions recordades són molt fidels als fets ocorreguts.
Per estar segurs de si un record és fidel a l’experiència original hauríem de disposar de vídeos o àudios del que ha passat per poder comprovar-ho.
Des de la programació neurolingüística s’exploren els records, no tant des de la perspectiva de si van ser o no fidels al que va ocórrer, ja que, en la majoria de les ocasions, seria gairebé impossible de comprovar de forma precisa, sinó que s’exploren des del impacte que van causar a la persona que va viure l’experiència i com continuen influint aquests records en la seva vida actual.
Les anomenades submodalitats en PNL exploren els formats dels records, és a dir, les imatges, els sons i les sensacions que els componen i com canviant el format d’imatges i sons pot canviar l’emoció associada a l’experiència original.
Per exemple, quan recordem una situació viscuda preguntem: quines imatges venen a la teva ment? Com són aquestes imatges? Són grans o petites? Són a prop o lluny? Són com una foto o tenen moviment? Són en blanc i negre o en color? Són imatges clares i definides o estan desenfocades o difuses? Et veus a tu com a part de l’escena, des de lluny, o veus les imatges des de la teva pròpia perspectiva, és a dir com si portessis una càmera al front i estiguessis filmant l’escena des de la teva posició?
Aquestes característiques de la imatge tenen una gran importància en les emocions que ens generen. Només cal pensar en quina sensació ens produeix imaginar la cara d’un animal que ens fa por molt a prop nostre i què passa quan aquesta imatge l’anem veient més i més allunyada i petita.
Sol passar que en allunyar la imatge les emocions associades a aquest record perden intensitat i som capaços de recordar amb més serenitat i més capacitat de resposta en situacions semblants.
Una diferència més gran pot produir encara el fet d’imaginar l’escena filmada per nosaltres o veient-nos a nosaltres dins de l’escena. L’impacte de recordar el que veiem just davant nostre, per exemple, es més gran que si ens veiem a nosaltres dins de la imatge, com una fotografia presa des d’una certa distància.
Aquestes característiques de la manera de funcionar del nostre sistema nerviós tenen moltes aplicacions en PNL.
El treball amb submodalitats és especialment útil en situacions en què hem experimentat molta por. La por sol bloquejar la nostra capacitat de resposta, fins i tot per una situació viscuda anteriorment.
A través de modificacions en les imatges recordades en un moment de gran impacte, podem anar disminuint la por i això ens permet calmar-nos, entendre els límits de riscos reals, protegir-nos si cal, i utilitzar molts més recursos per afrontar situacions similars.
