Avui tractarem un llibre d’assaig. El periodista Marc Argemí, que ja va fer la seva tesi doctoral (també és professor) sobre els rumors i les xarxes socials, explica en aquest volum algunes coses molt interessants sobre la realitat que descriuen les xarxes socials. Si el periodisme, ben mirat, venia a ser la ciència per destriar el rumor de la notícia real o d’aquella realitat que més s’assembla a la veritat, les xarxes socials aparegudes els darrers deu anys ho han espatllat. Per Argemí, les xarxes socials és l’hàbitat ideal per als rumors, que d’alguna manera recuperen la seva hegemonia. Per què? Doncs perquè permeten fotografies manipulades, dades sense contrastar, no hi ha el context d’un fet enlloc, missatges institucionals i propagandístics, declaracions de famosos agafades al vol, parts d’estadístiques o directament mentides a més de comentaris de cafè.
I quan diem comentaris de cafè, tots sabem a què ens referim. Vas a prendre alguna cosa en un bar i es pot parlar des del temps que fa fins a l’acció política més enrevessada amb la permissivitat de dir qualsevol broma, bestiesa o invenció. Aquesta tertúlia de cafè és la que s’ha traslladat a les xarxes i ara tots plegats hem d’aprendre a interpretar el que es diu a les xarxes, a discernir el que és la tonteria de la tertúlia de bar a una dada real… Si se sap destriar s’hi poden aprendre coses.
Ara bé, al llibre d’Argemí, a més d’aprendre coses, el que hi explica és que ja hi ha experts en el big data que saben com destriar el gra de la palla i assegurar, per exemple, només analitzant les xarxes, que en Trump guanyaria les eleccions als Estats Units. La demoscòpia, les enquestes tradicionals, tenen les de perdre davant d’aquesta allau d’opinions si s’estudien bé i Argemí ho explica amb alguns exemples al seu llibre. En el cas de Trump, les enquestes tradicionals es van equivocar, però en canvi el sistema d’intel·ligència artificial Mogia creat el 2004 ja assegurava a l’octubre que guanyaria Trump i havia analitzat les xarxes. Li sortia un 25% més alt el nivell de relació amb Trump que amb Obama el 2008. Això, de fet, podria llegir-se com que a les xarxes la gent diu més la veritat del que contesta en una enquesta, oi?
Argemí analitza diverses qüestions al llibre El sentido del rumor perquè té les dades, ja que és soci d’una empresa d’anàlisi de dades. Està molt bé perquè explica com es va anar fent gran el cas de la nena amb una malaltia rara que ha acabat amb el seu pare a la presó, i acaba amb una sèrie de recomanacions sobre com informar-se i també sobre com escriure i tenir clar quins són els elements del periodisme, que, ben mirat, no deixen de ser els tradicionals: no maquillar el material que es té, no enganyar el lector, ser transparent al màxim amb les fonts i els motius, contrastar, ser modest en els judicis i conscient dels límits. Per tant, seguint aquest missatge, és més difícil gairebé ser lector i destriar bé que fer periodisme. El més fàcil és deixar anar bestieses. Com ha passat sempre.
