“Els nens que han començat a desenvolupar la seva intel·ligència emocional a l’edat de 2 o 3 anys quan tenen 6 anys es mostren més cooperatius, amables i amb més competència social respecte de la resta, i també obtenen un rendiment acadèmic superior”. R. Bizquerra i N. Pérez.
Si és així, val la pena saber-ne una mica més d’aquesta “educació emocional” que anem sentint per aquí i per allà… Com ho hem de fer per “educar emocionalment” en família?
Primer de tot, hem de tenir clar que per ajudar els nostres fills a desenvolupar les competències emocionals cal començar per un mateix, els pares i mares som models de comportament.
El primer i més important és que els adults connectem algun cop al dia amb el nostre “estat emocional”, intentant identificar què sentim, amb preguntes tan senzilles com: Com estic avui? Per què em sento així? Aquesta emoció m’ajuda? Què puc fer per mantenir-la? Què puc fer per canviar-la?
Un cop tenim això incorporat, podem intentar ajudar els nostres fills a detectar què senten i a entendre que el que senten afecta el seu comportament.
Comencem pel més senzill: posar nom a les emocions pròpies i a les dels altres. És important que els pares els ajudem en això, explicant, per exemple, com ens ha anat el dia, tot afegint els nostres estats d’ànim a cada moment. Això ajudarà a anar posant paraules al que senten els nostres fills.
És important també “investigar” amb els nens la “causa” que els ha portat a sentir determinada emoció i trobar la millor manera d’expressar-la (aquí el més important és funcionar com a exemple!).
És indispensable legitimar TOTES les emocions (que no vol dir legitimar totes les accions!). Les emocions sempre són correctes i acceptables, el que a vegades no ho és és el comportament que se’n deriva. Està clar que hi ha una gran diferència entre estar enfadat (totalment legítim) i pegar a un amic (no acceptable!, cal trobar una millor manera d’expressar o canalitzar aquesta emoció), els fills han de poder entendre aquesta diferència.
Aquestes són algunes de les activitats que podem fer amb els nostres fills per anar agafant consciència de les emocions:
• Dibuixar amb els fills cares que expressin diferents emocions i comentar-les.
• El diari emocional. Podem anotar i explicar al diari com ens sentim, sobretot quan haguem viscut una situació d’emocions intenses.
• Posar-nos davant el mirall i observar com canvien els gestos facials dels nens i dels adults si anem imitant les diferents emocions.
• Davant qualsevol succés, ajudar-los a connectar amb l’emoció, posant nom al que senten i intentant detectar per què se senten així.
Vegem també algunes estratègies per regular aquestes emocions:
• Posar música. La música ajuda a canviar l’estat d’ànim. Cal trobar la que agrada als nostres fills perquè sigui efectiva.
• Jugar junts fomenta que vivim experiències emocionals, establim una relació positiva amb els fills. Els nens aprenen a augmentar la tolerància a la frustració, a controlar la impulsivitat, a respectar i escoltar, a partir del simbolisme del joc.
• Fer carícies i mostres d’afecte. Ens ajuden a sentir-nos bé i a compartir emocions positives. És imprescindible mostrar als fills l’amor que sentim per ells a partir del llenguatge corporal.
• Cantar i ballar. Ajuda a generar benestar. És una forma de comunicació basada en l’obertura i la confiança. És fonamental respectar els seus comentaris, moviments i opinions amb tolerància, sense jutjar-los i respectant els seus sentiments.
Sembla una feinada, oi?
No us amoïneu, qualsevol situació de la vida quotidiana és bona per practicar i potenciar el desenvolupament de la consciència emocional, només cal saber-lo aprofitar.
