L’any 1990, Primal Scream era una banda d’indie rock amb més actitud que altra cosa. Després de donar-se a conèixer amb dos discos més aviat normalets, el futur pintava fotut. Calien decisions dràstiques, i se’ls va acudir cedir una cançó al DJ Andrew Weatherall perquè la remesclés. El resultat va ser Loaded, una síntesi de música de ball i rock’n’roll stonià que es va convertir ràpidament en himne i, de passada, va ser l’entrada a un univers sonor completament nou per al grup. Un any després, Primal Scream va despatxar un dels discos definitoris d’aquell tombant de dècada de raves, èxtasi i neohippisme recreatiu: Screamadelica.
Per poc fans que sigueu dels documentals musicals, segur que heu topat en algun moment amb la sèrie Classic albums. Són documentals d’una horeta, cada un dedicat a un disc històric, en què els artistes disseccionen les cançons una per una, explicant-ne aspectes interessants i anècdotes; alhora, se’ns il·lustra sobre la transcendència de cada disc dins de la trajectòria dels autors i de la història del rock. Formalment no són res de l’altre món, però els continguts són més que sucosos. El 2011, George Scott va dirigir l’episodi dedicat a Screamadelica, que no només explica la gestació d’un disc seminal: descobrim la valentia d’un grup que va metamorfosejar-se i va obrir la ment fins al punt de posar en qüestió des de la concepció de la mateixa banda fins a la música i la manera de crear-la. A més, ens endinsem en els secrets d’una obra que no és que trenqués normes, sinó que en va crear de noves: màgicament, psicodèlia, dub, gospel, influències dels 60 i 70, balades rock, loops d’electrònica de ball, sitars, congues, samples, etc, s’amalgamen en un tot perfectament harmònic, connectat amb la millor tradició del rock i rabiosament modern alhora. Ningú havia escoltat res igual.
Grup i discogràfica es van quedar parats de la polseguera que es va aixecar; fins que es va publicar, estaven convençuts que havien creat una obra experimental de culte que només comprarien quatre. Avui Screamadelica és un dels discos més punxats i influents dels darrers 30 anys, i el documental que us en revelarà els motius el trobareu a YouTube, en anglès de Glasgow (que seria com el català d’Olot per a un guiri) i sense subtitular. L’alternativa és comprar el DVD, que, a més, inclou un fantàstic CD amb el disc en directe.
