L’article d’avui anirà de circulació. En primer lloc, parlarem de la diferència entre els mots trànsit i tràfic. Quan fem referència a l’acció de passar per un lloc, especialment per una via pública, direm trànsit. Per tant, ens referirem a la regulació del trànsit, multes de trànsit, senyals de trànsit (hem de tenir en compte que en català senyal és masculí, el senyal (un senyal de cediu el pas), contràriament al castellà (las señales).
Tràfic, doncs, és correcte quan es refereix al comerç o l’intercanvi de mercaderies (tràfic d’armes, tràfic d’esclaus, tràfic d’influències…).
La paraula peatón castellà ve del llatí peditare (que vol dir anar a peu). Nosaltres en diem vianant. Això no seria cap problema si no fos que peatón permet fer peatonal, peatonalitzar i peatonalització. Però en canvi, vianant no permet fer vianantal ni vianantalitzar.
Per tant, aquesta pràctica tan comuna darrerament a les ciutats per tal que els vianants puguin circular tranquil·lament per una zona comercial, com n’hem de dir? Encara que no sembli que l’alternativa sigui una solució gaire àgil, en comptes d’aquestes expressions cal fer servir conversió en zona de vianants o zona de vianants o per a vianants.
Per acabar-ho d’embolicar més encara ha sortit un nou concepte: semipeatonalització. El dubte és doncs com direm semipeatonalització. En aquest cas s’opta per dir-ne zona parcialment de vianants o bé zona d’ús parcial per a vianants.
Aquestes solucions adoptades per tots aquests conceptes han portat certa polèmica pel fet que es voldria trobar una fórmula potser més simple, és a dir, que amb una paraula se solucionés. En aquest cas, Josep Ruaix proposa una solució més propera com seria partir de la paraula pedestre (adjectiu que significa que va a peu) i a partir d’aquí formar les paraules pedestritzar i pedestrització. De moment, però, optem per la primera solució.
