De ben petit Nil Parra i el seu germà ja havien encapçalat la comitiva de les Caramelles del Roser amb l’adult que obre pas amb l’estendard. Aquest Diumenge de Pasqua, el jove tornarà a vestir capa i barret, però per debutar com un dels 35 cantaires, tots homes. Segueix l’exemple del seu pare, el seu tiet, però sobretot del seu avi Manel Parra, amb qui, de fet, cantarà ben a prop. Ell fa una seixantena d’anys que hi canta i es mostra satisfet que ara un dels seus nets també en formi part: “Estic feliç que pugui venir i veure el que he viscut durant tots aquests anys. Les Caramelles són una institució del poble. Si es perdessin, el poble se n’aniria a fer punyetes”, subratlla.
Qui fa una mica més de temps que hi participa que el jove Parra són els germans Rodríguez. Mentre que en Joan hi canta, la Clara hi toca el clarinet. En el seu cas, la tradició ha esdevingut familiar i representen la sisena generació que militen a l’entitat amb més de 400 anys d’història. A tots dos els va animar a apuntar-s’hi el seu pare, Joan Carles Rodríguez, exalcalde i també cantaire. “Vaig provar-ho i em va agradar”, comenta en Joan mentre remarca que així també continua la tradició. La Clara, per la seva banda, també la segueix des de la banda dels músics, on toca el clarinet. De fet, pot practicar a casa, ja que tant el seu pare com el seu germà “sempre canten caramelles”. El que ho viu amb molta joia, sense cap mena de dubte, és l’avi Joan: “És un orgull per mi tenir bona part de la família que dona suport i que, a més, els agrada”.
Francesc Folgarolas, que fa una vintena d’anys que hi canta, també està ben cofoi de tenir-hi a prop el net. “Des de ben petit anava a veure l’avi cantar”, recorda Bernat Quintana, que més endavant va decidir participar-hi flauta travessera en mà amb els músics. La cançó preferida de l’avi és Rosa Vera i enguany, precisament, aquesta peça tan coneguda i celebrada pels vilatortins estrena instrumentació, creada per Sebastià Bardolet (codirector amb Manel Marsó). Per això, durant un dels assaigs Folgarolas confessa que només sentir-hi la flauta travessera del seu net li “tremolen les cames”.
A aquesta novetat s’hi sumen les peces que no falten mai, com els Goigs del Roser o Som vilatortins, i la recuperació d’altres de l’extens repertori, com Terra endins, Himne dels caramellaires, Quatre-cents anys, Bordó florit, Som caramellaires i Cançó del terrissaire. Es tracta de peces amb música de Santi Riera, Manel Rodríguez i David Rodríguez, amb lletres de Núria de Dalmases, Xevi Pona i Anton Carrera. De fet, el disseny del cartell i del recordatori rememoren la figura de Carrera, amb un fragment de la peça que va deixar a punt abans de morir: Raó de ser.
Algunes de les peces que han assajat els caramellaires s’interpretaran aquest diumenge i les altres al 45è Aplec Caramellaire, el 7 d’abril. De moment, el Diumenge de Pasqua Florida, a partir de 2/4 de 10 del matí, els Folgarolas, Parra i Rodríguez es trobaran amb la resta de comitiva a la plaça de l’U d’Octubre per arrencar el recorregut pel poble que acabarà a l’església parroquial amb la missa del migdia.
Aquests set testimonis són un petit exemple de les diverses famílies que formen o han format part de les Caramelles. A més d’àpats familiars, també comparteixen una ancestral tradició.
