El Regne Unit ha deixat de ser membre de la Unió després de negociacions i renegociacions que només han portat fins ara al compliment del que els ciutadans britànics van decidir, per un estret marge de vots, en el referèndum celebrat ja fa tres anys i mig. La sortida és un fet, però sobre les condicions encara no està tot escrit.
Les dues parts s’han donat fins al 31 de desembre per donar forma a les condicions de la sortida. El fantasma del Brexit dur encara no s’ha esvaït. Fantasma perquè, més enllà d’aspectes polítics com la posició d’Escòcia o Irlanda del Nord, o dels recels expressats històricament per Londres sobre les ànsies regulatòries de Brussel·les, el que queda ara per escriure té una relació molt directa amb l’economia.
Els mesos que queden fins a final d’any marcaran si el Brexit es resol amb acord o amb desacord. Les dues parts engeguen una nova negociació que, en cas d’acord, es traduiria en un tractat de lliure comerç com el que la Unió Europea té amb altres països tercers o, en cas de desacord, acabaria amb la imposició d’aranzels que encaririen les relacions comercials entre dos actors de gran rellevància internacional.
En mesos transcorreguts des del referèndum, el Regne Unit ha mantingut una posició de força amb la qual ha arribat a aparentar que és, potencialment, la part que sortiria menys perjudicada del divorci amb la Unió Europea. Els partidaris del Brexit han mantingut durant aquest llarg període el discurs –el relat, com està de moda dir ara– que probablement els va conduir a la victòria en el referèndum. Un discurs amb algunes veritats, força més mitges veritats i, directament, mentides.
La percepció que s’havia acabat generant era que el Regne Unit sortiria beneficiat de quedar fora de la Unió Europea. Els informes més solvents contradiuen aquesta versió. Ho fa, per exemple, l’estudi del Peterson Institute for International Economics –per evitar pensar que té algun biaix territorial és interessant remarcar que és una institució amb seu a Washington– que ja només amb el títol exposa la tesi principal: “Brexit: Everyone Loses, but Britain Loses the Most” (“Brexit: hi perd tothom però la Gran Bretanya qui més”). Aquest informe apunta que amb un Brexit tou el Regne Unit tindria un impacte de l’1,23% en el PIB, mentre que la Unió Europea tindria una reducció del 0,16%. L’efecte encara seria més intens en cas d’un Brexit dur: un 2,53% per a la Gran Bretanya, mentre que Europa quedaria en un 0,35% de reducció del PIB. Ni tan sols es podrien conservar els salaris, amb un impacte del 3% sobre el britànics i més contingut, un 0,39%, per a la resta d’europeus.
L’influent articulista del Financial Times Martin Wolf també reflexiona en el sentit que el Regne Unit s’hi deixa més en l’embat que no pas la Unió Europea. “Sense el Regne Unit, la Unió Europea encara tindrà 450 milions de persones i aportarà el 18% de la producció mundial. També seguirà sent el soci comercial més important del Regne Unit. L’autoexclusió d’aquest últim serà important. Mai en la meva vida no havia vist un govern britànic més decidit a provocar danys econòmics a la seva pròpia gent.” Wolf remarca que l’efecte del Brexit sobre el PIB per càpita serà del 5%. Els arguments que dibuixen una Gran Bretanya lliure del llast que suposen les regulacions de la Unió Europea no resulten convincents per a aquest articulista, que es resisteix a creure en un Regne Unit que abandoni les regulacions sobre medi ambient, qualitat de producte o, fins i tot, laborals.
El Regne Unit emprèn un camí en el qual estarà sol, però sobretot estarà més aïllat. Arriba l’hora de negociar uns acords comercials ja no només amb la Unió Europea, de la qual depenen un 65% de les seves exportacions, sinó amb la resta de països amb els quals tenia relacions econòmiques en virtut dels pactes que s’havien establert a escala europea. Una feina tan extenuant com està sent fins ara el divorci amb un espai econòmic, l’europeu, que es vulgui o no continua sent el seu, encara que sigui per una pura situació geogràfica.
L’estudi de l’Institut Peterson afirma que amb el Brexit hi perd tothom. Catalunya no s’escapa d’aquests efectes negatius. La Gran Bretanya és el cinquè receptor de les exportacions catalanes i, sense un bon acord comercial, l’impacte es calcula d’entre 1.200 i 2.000 milions d’euros (entre un 0,5 i un 0,8% en termes de PIB). Actualment, les empreses catalanes exporten a la Gran Bretanya per valor de 3.900 milions d’euros. Les dades més recents sobre importacions apunten que el valor de les compres catalanes a la Gran Bretanya són de l’ordre de 2.800 milions d’euros. També hi ha efectes en múltiples treballs de cooperació en el camp de la recerca universitària. En el camp turístic, el Regne Unit és el segon país de procedència dels visitants a Catalunya . Els dos milions de turistes britànics van fer una despesa de 1.948 milions d’euros (aquí passa a ser el tercer principal mercat per al turisme català). Exportadors, importadors, investigadors, operadors turístics… Una pila d’afectats si la delicada sortida del Regne Unit arriba al 31 de desembre sense acord, amb la imposició d’aranzels, sobrecàrrega de costos logístics i més dificultats en la circulació de persones. En definitiva, si el Regne Unit, una illa geogràfica, també opta per ser una illa econòmica.
