La Garrotxa és un mosaic de paisatges. Des de cel s’hi poden comptar més d’una quarantena de volcans, imponents entre les planes i les valls. I des de la terra, les famílies pageses i agricultores compten diàriament fesols i preparen farinetes de fajol. Diuen que t’hi han d’haver sortit les dents, en els conreus de la Garrotxa, per entendre i estimar l’ofici de la terra. I a la capital de la comarca, a Olot, s’hi idea una de les arquitectures més interessants del món.
La Garrotxa és terra de volcans adormits, colades de lava i parets de pedra seca. Fenòmens naturals que es poden descobrir a peu, en bicicleta, i sorprenentment amb un recorregut de menys d’una hora. Tots ells al peu de la ciutat o de pobles amb encant que encara conserven la seva història medieval. Els camins antics dels remences i les carreteres que vertebren tota la comarca tenen al seu pas centenars de punts d’interès. Des d’ermites romàniques que s’integren dins el paisatge fins a masos rònecs i miradors i cingleres basàltiques espectaculars.
La vila medieval de Santa Pau és la més rica i variada en fenòmens volcànics de tot el parc natural. El poble abraça el casc antic, on hi destaca la plaça Major o Firal dels Bous. Just al costat s’erigeix el castell, del segle XIII.
La comarca de la Garrotxa fusiona tota mena de paisatges que es poden descobrir a peu. Tot i així, només des del cel s’entén l’equilibri perfecte que conformen. A dalt d’un globus aerostàtic es pot sobrevolar el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una de les àrees de volcans adormits més interessants d’Europa. A primera hora del matí, i amb les condicions meteorològiques adients, veure la sortida del sol i com es desperta tota la comarca és una de les experiències recomanables. Toni Colom, de Vol de Coloms, fa 28 anys que compleix el somni de moltes persones. Cada dia enlaira persones al cel i els dona el mateix consell: “Per poc que puguis, gaudeix i intenta escoltar el silenci”.
És un dels més coneguts i visitats de tota la zona volcànica. El de Santa Margarida és un volcà mixt amb un ample cràter circular. A l’interior hi ha l’ermita d’origen romànic de Santa Margarida de la Cot, envoltada d’un prat i de boscos i alzinars.
Durant més de 25 anys, i abans que es declarés parc natural i parc protegit, al volcà s’hi van fer extraccions mineres per aconseguir material per a la construcció. L’any 1991 es van aturar les extraccions. El volcà Croscat és el segon més jove de la península.
El santuari de la Salut, que s’erigeix sobre Sant Feliu de Pallerols, és un mirador esplèndid per veure la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa.
Al Museu dels Volcans d’Olot hi ha totes les respostes de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un territori amb una quarantena de volcans i més de vint colades de lava. De fet, la comarca és el millor exemple de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Tot plegat es concentra al centre dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on hi ha cràters rodons o esvorellats. El Museu dels Volcans explica a la vegada els ecosistemes de la Garrotxa, com les rouredes, les fagedes o els alzinars, i també com es produeixen els fenòmens sísmics arreu del món.
Besalú és una de les joies medievals de la comarca de la Garrotxa. El conjunt històric és un dels més ben conservats de Catalunya, amb edificis religiosos com l’església del monestir de Sant Pere. L’entrada al nucli antic pel pont Vell és un dels símbols de la vila. El pont el van fundar al segle XI i ha estat reconstruït al llarg del temps. Té 105 metres de llarg i 30 metres d’alçada a la torre central. El nucli antic també amaga el micvé i la sinagoga. L’any 1964, es van descobrir els banys jueus de purificació de Besalú, que juntament amb els de Girona són un dels més conservats d’Europa.
La terra volcànica de la Garrotxa fa créixer productes singulars amb molta insígnia. Els fesols de Santa Pau, el fajol, el farro o els embotits són les joies gastronòmiques d’una comarca en què l’ofici de la terra és indispensable. De tot això, s’ha consolidat la marca Cuina Volcànica.
A Santa Pau s’hi cultiva un dels principals atractius gastronòmics de la Garrotxa: els fesols. Es conreen en terra volcànica, són petits, de forma arronyonada i amb la pell molt prima. A la cuina són molt apreciats perquè un cop cuits són molt saborosos i tenen una textura molt fina i tova. La família de Lluís Suñer n’ha cultivat tota la vida a la finca de la Canova. Un cop s’ha fet la collita, cal triar i destriar la grana blanca.
Dos matrimonis de la zona, de família, van decidir obrir el restaurant L’Hostalet amb 24 anys. Ho van fer al cor del poble dels Hostalets d’en Bas. 38 anys després i amb una nova generació al capdavant, la família de Josep Colom continua oferint cada dia cuina volcànica amb productes de proximitat. Considera que van ser pioners a l’hora de cuinar amb productes de quilòmetre zero com la patata mora i el fesol.
Cuina Volcànica és un col·lectiu de restaurants i professionals que des del 1994 treballen per promocionar la gastronomia de la comarca. Tenen l’objectiu de recuperar, mantenir i actualitzar els productes i el receptari de la cultura gastronòmica de la Garrotxa. D’entre desenes de restaurants, destaquen Les Cols, a Olot i amb dues estrelles Michelin, i Ca l’Enric, amb un estrella i situat a la Vall de Bianya.
Passejar per la Garrotxa permet aturar-se en molts punts. Aquest n’és un petit recull.
El poble de Castellfollit de la Roca està situat dalt d’una cinglera basàltica que està formada per dues colades de lava superposades. Té cinquanta metres d’alçada i gairebé un quilòmetre de llargada retallada pel riu Fluvià. El poble és una de les portes d’entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A més, és un dels pobles amb més encant de la comarca juntament amb Besalú, Santa Pau i els Hostalets d’en Bas. Des dels estrets carrerons del poble s’arriba a l’església de Sant Salvador, que s’erigeix a l’extrem de la cinglera i des d’on hi ha vistes privilegiades de la vall del Fluvià i l’Alta Garrotxa. Tot i això, per aconseguir una fotografia de postal de tota la cinglera cal baixar fins a la passera del riu Fluvià, des d’on s’alça imponent
La Vall d’en Bas és un extens municipi que està situat a la part sud de la Garrotxa. Es va crear l’any 1968 per la fusió dels antics municipis de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya. El Puigsacalm i el massís de Santa Magdalena formen una de les siluetes més característiques de l’entorn. A més, és un dels territoris més fèrtils de Catalunya. La concentració de terres agràries entre els pagesos de la vall i la creació de la cooperativa d’agricultors, a principis dels anys 70, van fer que s’hi tracessin les actuals carreteres que travessen els diversos nuclis de població i veïnats.
L’equip que formen Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta ha situat Olot i tota la comarca de la Garrotxa a l’avantguarda de l’arquitectura. Els arquitectes RCR creen obres i intervencions basades a maridar paisatge i arquitectura. De fet, la seva originalitat els ha portat a obtenir diversos premis, per exemple l’any 2017 el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura. A tota la comarca hi ha empremta de la seva feina. A Olot, a més del restaurant i els pavellons de Les Cols, hi ha el pavelló de bany Tossols-Bassil, una construcció discreta i elegant al costat del riu Fluvià, i també l’estadi d’atletisme, amagat al mig d’un bosc de roures centenaris. També han dissenyat l’itinerari que s’endinsa pel Parc de la Pedra Tosca. L’equip d’arquitectes ho idea des de la Foneria Barberí, un espai dedicat antigament a l’art de fer campanes i que s’ha convertit en l’estudi de la seva arquitectura avantguarda.
Les Festes del Tura de la ciutat d’Olot estan considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines i de tot Catalunya. Són festes gratuïtes, populars i al carrer amb espectacles i activitats culturals amb desenes d’entitats implicades. Se celebren al voltant dels dies 7 i 8 de setembre i els actes protagonistes són la ballada de gegants i nans a la plaça.
Amb el suport de:
