L’Alt Urgell ens sorprèn amb paisatges de muntanya i zones rurals que semblen tretes d’un conte de fades. És coneguda com la segona comarca més gran de Catalunya i alhora com una de les menys poblades. És ben cert que el territori conté grans tresors naturals que no podem deixar passar per alt, com la serra del Cadí, una alta cinglera que s’aixeca imponent i és visible des de qualsevol punt de la vall. Les flors i plantes medicinals i aromàtiques són les protagonistes d’aquesta zona, coneguda principalment per la seva antiga tradició de l’ofici de trementinaire.
És important saber d’on venim, conèixer els nostres orígens, i sobretot, els de la llengua que ens identifica com a poble. Hi ha territoris que han contribuït a restablir aquests lligams amb el català, com el municipi d’Organyà. A part de la llengua, les tradicions i els oficis dels nostres avantpassats també defineixen com és la societat actual. A la zona de la Vansa i Tuixent destaca una professió, avui en dia ja extingida, que ha esdevingut un símbol per a tots els habitants de la vall.
Dones fortes, valentes i independents, que iniciaven llargs viatges pels boscos a la recerca de plantes medicinals per elaborar remeis i olis. Aquestes eren les anomenades trementinaires, l’ofici al qual es dedicava la major part de població femenina de la vall durant el segle XIX. Normalment anaven acompanyades d’una aprenent jove i feien de venedores ambulants per les cases dels pagesos per ajudar l’economia familiar.
La paraula trementinaire no ve d’una planta com molta gent pensa, sinó que té els orígens en un remei que elles mateixes elaboraven i que va esdevenir el més famós de l’herbolari, ja que “feia sortir el mal cap enfora”. A partir de la resina del pi roig, juntament amb altres olis, ceres i greixos s’elaborava l’elixir de la trementina, que de ben segur espantava tots els mals.
L’ofici de les trementinaires va arribar a la fi amb la mort de Sofia Montaner l’any 1996, considerada l’última de totes. Després de molts anys de vocació, va realitzar el seu últim viatge el 1984, acompanyada pel seu marit Miquel Borrell, un fet excepcional, ja que els homes no acostumaven a fer aquesta mena de feines.
Una gran església presideix el petit municipi d’Organyà. Data del 1090, tot i que va ser un edifici construït en diverses fases. En una de les parets de l’absis encara es conserven unes pintures romàniques, situades a l’arc d’una de les finestres. Una altra de les seves joies és la figura del Crist en Majestat, una talla del segle XII situada a l’altar de l’església, tot i que la peça original la podem trobar al fons del MNAC.
Un dels documents literaris més antics escrit en català va ser trobat l’any 1904 a la rectoria d’Organyà. Són les Homilies, uns sermons descoberts per Joaquim Miret i Sans, els quals donen fe de l’inici escrit de la nostra llengua. El que podem apreciar al Museu d’Organyà tan sols n’és una reproducció, ja que el manuscrit original el podem trobar a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona.
Les plantes aromàtiques i medicinals són un gran distintiu de la vall. Tot i que l’ofici de trementinaire hagi desaparegut, part de la població hi té un gran lligam i s’hi dedica. Les plantes poden arribar a tenir una essència màgica, podem olorar les fragàncies, degustar el seu sabor i fins i tot quedar-nos hores observant-ne els colors.
En una bonica casa de pedra al bell mig de Josa de Cadí hi podem trobar el restaurant Ca l’Amador. Ara ja farà 20 anys qu een Diego va començar a elaborar els seus menús de cuina tradicional sense deixar de banda la creativitat de cada plat. Els canelons amb beixamel de ceps és un dels plats més clàssics i alhora més demanats. Gairebé tothom que hi acudeix ho fa amb ganes de provar el menú degustació, una oferta temptadora per als que volen descobrir nous sabors que consta de vuit plats salats i quatre postres.
Entre els diversos locals artesans que conviuen al petit municipi d’Ossera, podem destacar l’Herboristeria Nogué. Un espai que ens transporta anys endarrere i que ens introdueix de ple en la diversitat natural que podem trobar a la vall. La Suzette treballa el camp, cultiva herbes aromàtiques i medicinals ecològiques, amb les quals fa infusions, condiments per a la cuina i sals aromatitzants. A part de la botiga, també podem gaudir d’un petit bar situat en un jardí on podem tastar tots els seus productes.
Veure el territori des de l’aire és una experiència única. Pots contemplar i apreciar la geometria dels camps, els relleus de les muntanyes i els diferents colors de la terra. A més, fer-ho des d’Organyà implica vistes assegurades: el Pirineu, la serra del Cadí o el Pedraforca. Però per quedar-nos del tot bocabadats, cal fer una visita al pintor Jaume Rovira.
Sentir-se com un ocell i sobrevolar el territori, aquesta sensació és la que tenen tots aquells que realitzen un vol biplaça amb Parapent Organyà. Gràcies als forts vents i la meteorologia que envolta la muntanya d’Ares, també anomenada muntanya màgica, Organyà s’ha convertit en una de les millors zones del món per practicar-hi parapent. La seva perfecta inclinació de 45 graus crea uns corrents d’aire que permeten convertir vols de 10 minuts en hores dalt del cel.
Gastronomia i vol s’uneixen en una nova experiència anomenada Vol Biplaça Recomanat. Aquesta consisteix en un vol tranquil en parapent, acompanyat d’algunes acrobàcies per als més atrevits, que és enregistrat en un reportatge de fotografia i vídeo. L’aventura culmina amb una degustació d’embotits típics d’Organyà. Un pack molt interessant per conèixer el territori a partir d’allò que el defineix. Parapent Organyà també és una escola de vol i ofereix diversos cursos.
Fill de Sabadell, però amb família a les terres de Lleida, Jaume Rovira va marxar de la ciutat buscant un lloc on assentar-se tranquil·lament i envoltat de muntanya. Així és com va fer cap a Ossera, on a partir del 2007 va començar a dedicar-se a la pintura i a crear grans obres d’art. Al seu taller hi podem apreciar obres amb representacions polítiques, eclesiàstiques, de la monarquia anglesa i generalment tot allò que genera discussió social.
Amb el suport de:
