Un bosc és un espai natural ric en vegetació i fauna animal. Imprescindibles pel funcionament natural dels ecosistemes i amb múltiples finalitats pels humans. Un bosc és un rebost d’aliments i un magatzem d’eines funcionals per a la vida. Si ens quedem amb el rebost d’aliments, podríem definir un “bosc d’aliments o bosc comestible” com un sistema productiu perenne i polivalent, compost de múltiples estrats. Un espai on creixen arbres, arbustos i plantes de diferents alçades, que ens aporten fruits per la nostra despensa. Trobem: plantes aromàtiques-medicinals, fruits dolços, amarg, fruits secs, flors i fulles comestibles, bolets… De tot i per tot l’any. Dit d’una altra manera, es tracta d’un espai on es fan créixer, de manera més o menys controlada, plantes per proveir de productes diversos. Podem fer un bosc d’aliments al costat de casa, en un petit tros, o anar a un espai concebut per aquesta finalitat.
I quin millor lloc per anar que un bosc del nostre territori. Et proposo que tracis una ruta d’un espai natural i silvestre a prop de casa. Ha de ser un que tinguis accessible, perquè és interessant que puguis repetir aquesta ruta tants cops com puguis, si pot ser cada dia millor que cada mes, i mínim un cop per setmana. Una ruta adaptada a les teves condicions. El desnivell i el temps de durada siguin fàcils de seguir i complir. Comença-la avui mateix. És molt interessant observar la vegetació a l’hivern. El material necessari per fer la ruta en principi, cap; material que pot ser útil, una llibreta o un mòbil, una bosseta de roba i una petita eina de tallar (ganivet o tisoretes).
Com fer la ruta? Deixem a casa, si és possible, qualsevol pensament que pugui destorbar. Obrim els ulls i destapem les orelles per fer-nos present amb consciència del camí que fem. Observem la vegetació que ens anem trobant. De moment no cal concretar, ni posar noms a les coses, perquè moltes vegades ens bloquegen la manera d’observar. Comencem a mirar amb més cura aquelles plantes que ens criden l’atenció. No gaires, potser amb una ja en tenim prou. Observa com és, sense cap mena de judici, ni a la recerca de cap mena de raonament. Busca informació quan la tinguis ben vista, quan tancant els ulls pots visualitzar-la. De mica en mica anirem incloent plantes útils, de la nostra ruta, a les nostres observacions –fruiters, de fulles comestibles, medicinals, etc.– D’aquí farem créixer el nostre petit rebost natural, podrem recol·lectar productes diversificats, tot requerint poca feina de manteniment.
El 31 de març de 1842 Henry David Thoreau escriu en el seu dietari: “El treballador realment eficaç no és el que desenvolupa una jornada plena de tasques, sinó el que passeja per la seva labor amb un aire reposat i plaent. I en aquesta jornada tindrà sempre marge per a la relaxació.”
