La Camerata Penedès és una orquestra peculiar en l’ecosistema musical català. No seria agosarat qualificar-la com la més assembleària de les formacions musicals del país perquè –per no tenir– ni tan sols té un director fix. Però la seva forma de treballar, allunyada de l’ortodòxia més estricta, dona bons resultats, i això ho han pogut comprovar els quatre músics osonencs que ara mateix en formen part. Dissabte se’ls podrà escoltar en l’actuació que Camerata Penedès farà al Teatre Municipal de Manlleu, en què comptaran a més amb un solista d’excepció: el clarinetista sevillà Pablo Barragán, una figura internacional en el seu instrument.
Ara mateix, els osonencs que hi toquen són els violinistes Ignasi Roca, Ernest Martínez i Sara Balasch i la violoncel·lista Irma Bau. Camerata Penedès és una formació molt jove, que té poc més de tres anys de vida. Es va crear amb la idea d’acostar més la música clàssica al gran públic, i tota la filosofia gira entorn d’aquest objectiu. “És una forma de treballar diferent que aquelles orquestres en què no tens ni veu ni vot, on hi vas, toques i cobres i ja està.” Es basa en “un diàleg constant entre músics”, molt d’acord amb el mateix esperit de la música de cambra, i per això no hi ha una batuta fixa. La base és un grup d’una dotzena de músics, que es pot ampliar per a objectius concrets segons les necessitats. “A cada projecte, proposem un concertino-director que guia els assajos, però es tracta que tothom pugui parlar”, diu Martínez. Uns dies abans de començar a assajar obren un fòrum en què cadascú fa les seves aportacions i es posen en comú perquè a la primera trobada ja hi hagi unes bases per treballar. Un dels seus senyals d’identitat és també el diàleg que obren amb el públic després dels concerts, “per trencar la barrera unidireccional”. Surten d’escena, deixen els instruments i tornen per parlar amb la gent “i així sabem què senten quan ens escolten”. Tot i que no és fàcil: encara està instal·lada la idea que jo no en puc parlar perquè no hi entenc. Una barrera més que volen trencar.
En el concert de dissabte, han escollit un repertori molt a l’abast del gran públic, on tenen protagonisme algunes de les Danses Romaneses de Béla Bartók i de les Danses Hongareses de Johannes Brahms, a més de la Danza del fuego de Manuel de Falla. I tot això, amb Pablo Barragán a l’escenari, músic a qui van conèixer en un concert a Jaén, on els havien contractat per actuar amb ell. “No ens coneixíem”, diu Martínez. Van sintonitzar ràpidament, i van programar les actuacions a Catalunya, la de dissabte a Manlleu i una altra diumenge a Vilafranca del Penedès, on la Camerata té la seva seu i on han estat assajant aquesta setmana. Fa poc van actuar a Moià en els 25 anys de Joventuts Musicals.
Camerata Penedès i Pablo Barragán. Teatre Municipal, Manlleu. Dissabte, 6 de maig, 9 del vespre
