• Compartir

Burxar el passat pot ser cosa perillosa

14 de setembre de 2023

LA NOIA DEL RETRAT
Autora: Sílvia Romero i Olea
Editorial: Terra Ignota
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàgines: 278

Sílvia Romero ens presenta la darrera novel·la, una vegada més, fent palès el seu domini tècnic literari. I ho dic perquè no és fàcil enginyar-se-les per lligar bé una trama com la d’aquesta història, com diu ella, un xic inventada, un xic certa.
Un fil conductor passejant-se al llarg de més de quaranta anys, que apareix des que el Josep, el nostre protagonista, l’any 1940 és abandonat per la seva mare a Las Palmas de Gran Canaria, fins arribar a un bon gir de guió sorprenent i com sempre ben lligat, en la Barcelona a les acaballes de la dictadura franquista. Anys de postguerra i dictadura vistos en vessants de cultures diferents. Personatges d’idiosincràsies singulars que d’alguna manera es fan estimar: l’amor de la Sofia, la mare substituta; el rancor per uns fets inoblidables del Pedro, el més semblant a un germà gran; l’Álvaro, un coronel d’amagades sensibilitats interessades; en Gabriel, el nen pidolaire reconvertit en ombra de bona ànima del Josep; la Montserrat, un amor i un desig immesurables.
La vida del nostre Josep s’ha encarrilat bé amb el suport de la nova família, fins que la innocència de la joventut i el desig de trobar els orígens desconeguts el conduiran a viatjar des de les Illes Canàries a la Barcelona gris del 1960, amb l’objectiu de cercar la seva mare, de qui només disposa d’una imatge d’un petit retrat. Allunyant-se dels éssers estimats del petit hostal de les illes, a la capital catalana hi farà noves amistats, trobarà l’amor, descobrirà el plaer del sexe, una nova feina i hi farà arrels. Sempre sense oblidar l’objectiu tossut pel qual va fer el viatge: cercar la mare desconeguda per aconseguir les respostes a tants interrogants, aclarir la dicotomia entre la culpa i el perdó. Però res és senzill ni tot comprensible: “no remenis el passat perquè potser no t’agradarà el que hi puguis trobar”, li havien dit.
D’una narrativa lleugera i clara, molt ben estructurada, còmode i entenedora per al lector, l’engranatge de la història de La noia del retrat ens aboca a un final sorprenent per bé que no inesperat, pura petjada de l’autora.
Recomano sense cap mena de dubte la lectura de totes les novel·les de Sílvia Romero, escriptora amb lligams penedesencs: guanyadora de l’enyorat premi literari El lector de l’Odissea el 2013 amb El Plagi i Escriptora de Capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia el 2015, conductora de diversos clubs de lectura i excepcional comunicadora.

  • Compartir