Reprenem els bunyols que vam fer per Nadal i, en aquesta ocasió, parlarem d’alguns barbarismes que sovintegen a la temporada d’estiu.
Tot comença amb la revetlla de Sant Joan, el 23 de juny, mal anomenada berbena, mot que, si cerquem a l’Optimot, trobem, però amb el significat d’herba remeiera. Així doncs, durant la revetlla, mengem coca de pinyons, de fruita confitada; tirem coets, piules o petards, i fem el tronera, fent gresca o tabola… Res de farres.
L’endemà sol començar la temporada de piscina i de platja, amb tota la indumentària corresponent: el braçal, en castellà manguito, que és un flotador que es posa al voltant del braç i que serveix per iniciar-se en l’aprenentatge de la natació. També es pot optar per la bombolleta, flotador esfèric que es posa a l’esquena; el casquet, peça de roba, niló, plàstic, etc., que cobreix la part superior del cap; el vestit de bany o banyador, i el biquini, peça o conjunt de peces de roba que s’utilitzen per banyar-se; l’ombrel·la o para-sol, estri per resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, i la tovallola i la màrfega, mal anomenada esterilla.
Amb tot a punt, i havent-nos empastifat de crema solar per protegir-nos del sol, estem disposats a capbussar-nos dins l’aigua freda de la piscina o del mar. Ens hi podem tirar de bomba, de cap, de pal, de peus, de tirabuixó o de remolí, la qüestió és refrescar-se i retornar a la gandula, i no pas la tumbona, a estirar-se una estona o bé anar a la guingueta (mal dit xiringuito, però que també es pot dir baret, barracó, quiosquet, quiosc de begudes o bé barraca) a prendre un gelat o un sorbet (menja gelada poc consistent, aromatitzada amb licors, amb sucs de fruita, etc.), o potser un tall de gelat (d’aquells entre dues galetes), o bé un cucurutxo o cornet, o un gelat de pal (en castellà, polo) .
I si a l’estiu hem d’estar-nos a dins, alerta amb l’aire condicionat, potser és millor un ventilador o un ventall!
