Antigament ho haurien anomenat bruixeria o possessió demoníaca. No obstant això, avui dia podem parlar de brain hacking quan ens referim a l’aplicació simultània de tècniques i tecnologies per alterar l’estat mental de les persones, així com els seus processos cognitius o el nivell de funcionament de la ment, en l’àmbit psicològic, d’un individu.
De fet, els cibercriminals ja podrien utilitzar aquestes tècniques, en les quals s’uneixen la informàtica i la neurociència, per extreure de la ment de les seves víctimes informació rellevant, com les claus d’accés al compte bancari o a la direcció del seu habitatge.
En cas d’haver-se inventat a l’edat mitjana, els creadors del brain hacking haurien acabat, segurament, a la foguera, acusats de bruixeria, perquè el fet d’usar una persona com un titella no sembla, a primera vista, una cosa molt honrada, ni terrenal. “No obstant això, i com tot en aquesta vida, els avanços tecnològics poden emprar-se de manera correcta o incorrecta, depenent de la voluntat dels seus creadors”, apunta Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
És el cas del brain hacking. Encara que no data de l’edat mitjana, existeix des de fa molt temps i l’utilitzen els departaments de recursos humans com a eina per al desenvolupament de les persones o per millorar la productivitat i benestar dels empleats. Principalment, és conegut per la seva aplicació en el màrqueting i totes les accions que depenen d’ell –la publicitat, el contingut en les xarxes socials, etc.–, perquè no és una altra cosa que una sèrie de metodologies per influir en la conducta dels éssers humans i derivar-nos cap a la compra d’un producte o servei.
El ‘blackhat brain hacking’ existeix
No obstant això, el costat fosc del brain hacking el representen els ciberdelinqüents. Per mitjà de l’anàlisi del funcionament del cervell i els processos cognitius de cada persona enfront d’estímuls tecnològics, els hackers poden dirigir les persones cap on ells volen. D’aquesta manera, tenen el camí obert per dur a terme els seus ciberatacs. Si al hacking cerebral s’uneixen altres metodologies com l’enginyeria social i la generació de faules i notícies falses que desinformen les persones, es tracta d’una tècnica per al robatori i l’extorsió infal·lible.
Realitat o ciència-ficció?
El brain hacking és la pedra filosofal dels ciberdelinqüents. Imaginem per un moment que, per mitjà de tècniques d’hipnosis o d’influència en els processos cognitius, els hackers poguessin manejar les seves víctimes com els personatges d’un videojoc. En aquest cas, deixarien de ser necessaris mètodes tradicionals com el malware o el ransomware. En hackejar el cervell d’una persona, només hauríem de dir-li “fes-me una transferència de tots els teus estalvis” i punt.
Tecnologia per traduir els impulsos
Tot i així, més enllà dels laboriosos estudis de recerca, ja existeix la tecnologia BCI, que permet la comunicació directa entre el cervell i una màquina. En concret, detecta els senyals electroencefalogràfics i els descodifica perquè una màquina pugui reconèixer-los i traduir-los al nostre llenguatge.
Aquesta tecnologia que recorda de manera angoixant l’entramat que utilitzen les màquines de The Matrix per dominar la humanitat, no és una cosa fàcil d’aconseguir. Els senyals del cervell són veritablement complexos, i el procés de desxifrat és realment difícil, però ja és possible moure el punter del ratolí d’un ordinador amb la ment o manipular un braç robòtic.
És cert que encara no s’ha pogut desxifrar l’activitat cerebral associada amb accions més complexes com la parla (i ni molt menys generar xarxes neuronals perquè interactuïn les persones com a The Matrix). No obstant això, afegint la intel·ligència artificial a aquesta equació, es pot imitar la capacitat del cervell per aprendre de l’experiència, fins al punt que un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia va publicar que havien traduït l’activitat neuronal a la parla a través d’un BCI amb tecnologia de deep learning.
Els científics van col·locar uns sensors neuronals connectats als caps de cinc persones i van registrar la seva activitat cerebral i el moviment de les seves mandíbules, boques i llengües mentre llegien en veu alta llibres per a nens. Més tard, van passar tota la informació per un programari de deep learning i van crear dos algorismes: un per aprendre com els senyals cerebrals van instruir els músculs facials perquè es moguessin, i l’altre per entendre com aquests moviments facials es convertien en sons.
Quan tots dos algorismes estaven prou entrenats, els científics van demanar als participants de l’experiment que tornessin a llegir els llibres infantils, però sense verbalitzar el que llegien. Aquesta intel·ligència artificial va ser capaç de descodificar el pensament d’aquestes persones i va produir veus sintètiques del que estaven llegint.
Videojocs controlats pel cervell
Igual de real és el cas dels videojocs que poden controlar-se amb el cervell. És el cas de la recerca de la Universitat de Pittsburgh que va permetre que un voluntari amb una greu paràlisi pogués jugar al Raiden V i Slay The Spire, amb la seva ment.
Per tant, si ja existeix la tecnologia per interpretar l’activitat cerebral perquè un ordinador pugui realitzar el que algú vol, no hi ha dubte que es pugui integrar algun tipus de malware en els dispositius que la descodifiquen per aprendre i enviar aquesta informació a persones malintencionades.
D’aquesta manera, seria realment fàcil robar informació tan sensible com el codi PIN d’una targeta de crèdit amb només inserir imatges subliminars en un videojoc. Generant els estímuls correctes en el cervell de la víctima, els ciberdelinqüents podrien analitzar actes reflexos de la ment dels jugadors per obtenir tota la informació personal que desitgin.
Per tot això, podem afirmar que per mitjà del brain hacking ja és possible analitzar els processos del cervell humà per extreure informació molt sensible sense haver de recórrer a la bruixeria ni esperar que The Matrix sigui una realitat.
“Si bé encara queda molt camí per recopilar les dades que donen forma als records, ja es poden analitzar les ones electromagnètiques del cervell i establir patrons que donin resposta a certs comportaments, i en un futur no gaire llunyà es podran conèixer els pensaments, els gustos i, fins i tot, els records de les persones”, apunta Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
