S’hauria de buscar l’1 per veure si ha canviat alguna cosa 14 anys després per al quart periodista més important del Kazakhstan. Una altra seqüela insultant que divideix la nostra societat en dos: els que s’hi peten de riure i els que no. Divertit, doncs, per a alguns, aquest fals documental millora la història inicial. Sacha Baron Cohen, perduda la sorpresa de la novetat, pot alegrar aquest octubre trist a base de ser busca-raons, convertint-ho gairebé en un missatge publicitari en aquesta època d’infinites eleccions mundials.
L’actor ridiculitza el seu país, amb l’encàrrec que ha de fer arribar al president nord-americà: una bonica estrella porno i ministra de cultura anomenada Johnny. Discurs de resistència, essent millor el del primer lliurament, dissortat experiment social.
Sacha torna a viatjar als EUA, aquesta vegada amb la seva filla, Maria Bakalova. La música també és d’un parent, Erran. Amb guió seu, ha dirigit Jason Woliner, primera pel·lícula que alhora ha dirigit Dani Popescu, Manuel Vieru, Alin Popa, Rudy Julianni, Mike Pence, Mary Chanel i Tom Hanks. Tots en aquesta propaganda preelectoral que es diluirà entre tanta mentida digital i televisiva.
