‘Bones!’ en comptes de ‘bon dia’, ‘bona tarda’, ‘bon vespre’ o ‘bona nit’.
En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre. Des de fa un temps, per exemple, la paraula bones!, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.
Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí, en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.
De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:
Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge. Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
Al vespre, també es pot fer servir la fórmula bon vespre.
Per exemple: Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.
També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia com: hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple: Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
En canvi, la salutació bones!” –tan usada per la majoria de parlants–, no és recomanable per escurçar la salutació bon dia, bona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu bones!.
