Avui ens centrarem en les noves tecnologies i internet i parlarem dels blogs.
Definirem blog com a “pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos”.
Blog és una paraula anglesa resultat de l’escurçament de weblog, compost de web (pàgina web) i log (registre).
Els blogs van començar a ser coneguts per allà l’any 2001. En principi, des del Termcat es va proposar de traduir el neologisme per “diari interactiu o diari interactiu personal”, però la solució no va quallar.
En principi, l’any 2005 el Termcat donava la solució bloc (escric amb c) amb els arguments que era una proposta sorgida dels mateixos usuaris, que fonèticament era igual a la forma anglesa i que, a més, evocava la imatge d’un bloc (llibreta) per fer-hi anotacions.
De seguida, però, van començar a sortir els detractors, especialment filòlegs, encapçalats per Gabriel Bibiloni, que consideraven que calia escriure-la amb g, ja que el mot s’ha adaptat així en anglès, espanyol, portuguès, alemany… Per tant, és gairebé unànime l’ús del mot blog amb g i defensaven mantenir l’ortografia anglesa.
Així doncs, encara que els darrers anys la forma adaptada bloc (amb c) coexistia en l’ús amb la forma blog (amb g), arran de la darrera actualització del diccionari normatiu, l’IEC, la forma considerada normativa és blog.
Igualment, tenim les paraules derivades. Quan ens referim a la persona que crea i gestiona un bloc o com a internauta que hi navega, què direm?
Desestimarem el mot blocaire, derivat de bloc, i en direm bloguer o bloguera. Tindrem en compte que el pronunciarem amb u (bluguer, bluguera) i no com (blòguer).
Existeixen molts blogs que parlen de temes controvertits del català i donen solucions o millor dit opinions sobre diferents aspectes de la normativa.
Entre altres, el blog del portal Optimot, que vol difondre els dubtes lingüístics habituals, les novetats del portal… o el blog del Termcat, que destaca els continguts que vinculen la terminologia amb l’actualitat i on apareixen els temes discutits en el moment, per mitjà, per exemple, del “terme de la setmana”.
