Les relacions humanes són el gran tema i la constant de l’obra literària de Blanca Busquets. I quina millor forma de posar-les a prova i en tensió que la convivència forçada que en molts casos es va donar durant la pandèmia? El confinament va ser l’espurna per activar definitivament una idea que l’escriptora tenia des de feia temps i que s’ha concretat ara en la seva última novel·la, Els dies robats (Proa), que es presentava dimarts a Barcelona.
L’escenari de la novel·la és un poble de muntanya del Pirineu (“aquesta vegada no és la Carena, és a dir, Cantonigròs”, precisa l’escriptora), en una casa on s’ha reunit un heterogeni grup de persones per fer una estada de pràctica de ioga i pilates. Fins que els sorprèn l’ordre governamental de confinar-se i tenen per davant un temps indefinit d’estar junts. Busquets explica que la idea era prèvia a la pandèmia, “però a mi m’agrada treballar sobre fets reals i amb decorats reals”. Aquest element que faltava li va proporcionar el confinament de la covid. “Llegit l’any 2019, què hauríem pensat?”, es pregunta. Allò que era una simple distopia es va convertir en la realitat de tots. Inclosa la mateixa escriptora, que assegura que va passar “un temps sense escriure”.
Els protagonistes d’Els dies robats són persones de fora del poble on s’estan, de diferents edats, amb la professora i un cuiner. N’hi ha que “viuen l’alegria de la seva vida en aquella tancada”, un temps per davant que no imaginaven poder trobar. Altres ho assumiran de manera més problemàtica, “i sortiran fets del passat que no havien tret mai”. I després hi ha la interacció amb la gent del poble, que no sempre serà plàcida. Una trama que Blanca Busquets no pot explicar sense avançar elements del relat que s’ha d’anar trobant el lector. “I al final, com sol passar, ho lligo tot.”
El nou títol de Blanca Busquets coincideix gairebé amb els 20 anys del seu debut amb Presó de neu (2003). Al llarg d’aquests anys ha publicat 12 novel·les, inclosa l’actual. Que si s’assembla a alguna, pel fet d’atrapar personatges en un lloc tancat, és a Tern a Puigcerdà, diu ella mateixa. Aquesta vegada, però, la reclusió forçada és més llarga.
