Cada any que passa, la data del Black Friday està més ressaltada al calendari. El costum nord-americà varia relativament el costum mediterrani, en el sentit que el període de compres propi de les festes nadalenques tendeix a avançar-se. Aquest any, encara pandèmic però menys que el passat si les dades de la malaltia no empitjoren, s’hauria de començar a veure que les carteres estan més plenes, perquè els consumidors han tingut més possibilitats per estalviar. Però com que l’alegria mai no és completa, l’equació s’ha fet més complexa. Els fabricants afronten una complexitat marcada per restriccions en els subministraments, costos energètics més elevats i un transport més complicat. Un Black Friday i, per extensió, una campanya de Nadal tan atípica com la passada, encara que els motius siguin diferents.
A les llars de tot l’Estat, els estalvis –la diferència entre allò que s’ingressa i allò que es gasta– ha tornat a créixer en el trimestre precedent. Hi ha un 5% més d’estalvi i, molt probablement, això impliqui que algunes necessitats –i, sovint, no tan necessitats– encara estan per satisfer. Això, davant de l’època de més consum de l’any, hauria de contribuir a empènyer les vendes al comerç. El petit, el gran… i l’electrònic, en clares vies d’eclosió.
Per als que es fregaven les mans amb el que estava per venir, les notícies són menys encoratjadores del que es podria pensar. La previsió és que hi haurà menys novetats i, sobretot, menys descomptes. Les dificultats derivades de l’escassedat i l’encariment de les primeres matèries, de les dificultats, i de nou l’encariment, del transport de mercaderies, i encara un tercer encariment, el de l’energia, s’ha acabat traduint en menor producció, menys productes en oferta. Menys oferta (i amb costos de producció més cars) i més demanda acostuma a correspondre’s amb preus de venda més elevats.
En els mesos de la fase més profunda de la pandèmia, les empreses van retornar a la producció, però com que ja hi començava a haver demanda insatisfeta, la roda de la fabricació va començar a girar menys ràpid. Aquest és un primer factor que porta a un cert desproveïment de productes. Però, a més, el camí estava més ple de forats: primer van ser els semiconductors, amb greus dificultats de subministrament, i posteriorment uns costos a l’alça de les primeres matèries. Els fabricants més atrevits han seguit endavant, però per obtenir els marges que li permetin mantenir l’activitat, necessàriament hauria de traslladar els sobrecostos als compradors finals. Aquí hi ha una part de l’explicació que els preus s’estiguin incrementant de manera tan contundent com mostren els índexs d’IPC, que ratllen màxims desconeguts des dels temps de l’eclosió immobiliària (la diferència és que aquells eren temps d’eufòria i els actuals són temps de postdepressió).
El gran creixement de demanda posterior al confinament va comportar, a més, que hi hagués moltes expedicions de mercaderies en contenidors. Aquests contenidors van sortir de la fàbrica del món en què, per incompareixença voluntària dels països occidentals, s’ha anat convertint la Xina. Aquells contenidors van arribar a Europa i a Amèrica, però no han tornat amb la mateixa rapidesa que van sortir. Hi ha menys contenidors en el país emissor i per aconseguir espai en noves expedicions s’arriba a demanar fins a 10 vegades més que fa un any, segons explica el professor de la Universitat Oberta de Catalunya i expert en logística Crístian Castillo. El problema afegit és que tots els factors que estan empenyent l’alça de preus no tenen un horitzó de solució immediata. És probable que es continuï parlant d’aquestes causes d’increment de preus durant encara força mesos.
A curt termini, el que apunten els experts que serà més factible aquest Black Friday és que l’espiral de grans rebaixes per alimentar la fam consumista dels compradors sigui molt moderada. Per als comerços de tot tipus, no hi ha ni tan sols el motor habitual, que és la necessitat de desprendre’s d’estoc, perquè d’estoc n’hi ha més aviat poc. L’oferta serà de producte encara antic, amb poques novetats, i amb descomptes moderats.
Descomptes moderats que, en opinió dels experts que recull un informe de la UOC, no resultaran tan atractius per als compradors, però que no seran un obstacle definitiu. Les previsions apunten a un augment mitjà de la despesa de l’ordre del 20% respecte a l’any passat, entre 180 i 210 euros per família. Hi haurà més despesa perquè hi ha més predisposició a comprar, un cop sabut que s’ha estalviat més, però també perquè els productes en oferta seran lleugerament més cars.
El petit comerç està esperant el Black Friday amb optimisme contingut. De fet, un 80% dels comerciants espera que les vendes d’aquesta campanya seran iguals o superiors a les de l’any passat, segons una enquesta de la patronal Pimec. El grau d’optimisme creix, si es té en compte que l’any passat la meitat dels comerciants manifestaven la incertesa sobre la continuïtat dels respectius negocis. Ara, un 70% es mostra confiat que mantindrà obert el seu establiment. L’enquesta sí que assenyala, per cert, que els problemes de subministrament també arriben a les petites botigues. Un 40% admet haver tingut problemes de subministrament, ja sigui a causa dels problemes amb les primeres matèries o les dificultats d’índole logística.
Efectivament, es detecta més optimisme en el petit comerç. Però una de les característiques del Black Friday és el component tecnològic de les compres. Segons l’estudi de la UOC, el 75% dels consumidors avança que farà les compres d’aquesta campanya a través del comerç electrònic i només un 22% apunta que ho farà en comerços tradicionals. Les modes importades, i assumides acríticament, acostumen a tenir conseqüències.
