Arnold adopta el realisme màgic
Arriba als cinemes Bird, d’Andrea Arnold, després de competir en secció oficial en el passat Festival de Canes, certamen on ha estat guardonada en tres ocasions amb el Gran Premi del Jurat pel seu film de debut Red Road (2006) i els posteriors Fish Tank (2009) o Honey (2016). La realitzadora britànica, responsable també d’episodis de sèries televisives com Transparent o la segona temporada de Big Little Lies, darrerament havia participat a Canes amb un documental, fora de competició, sobre el maltractament animal a les granges angleses, Cow (2021), una inquietud animalista que s’expandeix ara enmig de la ficció de Bird a partir d’una història original pròpia amb aires de conte.
Bird ens explica la història d’una nena de 12 anys, Bailey (Nykiya Adams), que va a viure amb el seu germà Hunter (Jason Buda) i el seu pare, Bug (Barry Keoghan), separat de la seva dona, en una casa ocupada al nord de Kent (Anglaterra). Bug no té gaire temps per a ells i la Bailey coneix un noi solitari que li fa companyia, anomenat Bird (Franz Rogowski). Per un altre costat, Bailey haurà de passar dies també a casa de la seva mare, ara ajuntat amb un home maltractador i violent, enmig d’un ambient hostil i desagradable. Retrobem el segell habitual de la directora anglesa posant el focus en personatges marginals amb un tractament cinematogràfic enèrgic i directe, tot i que en aquesta ocasió s’ha centrat en una protagonista adolescent forçada a créixer de cop en la tradició del format conegut com a coming of age.
Tenim la sensació, però, de veure una història previsible i apamada, emparentada més que mai amb el cinema social de Ken Loach amb els seus defectes associats. En aquesta ocasió, Arnold introdueix un ingredient fantàstic associat al personatge de Bird, complementat amb presència de gavines, corbs i altre bestiari, elements que donen un bonic i reparador aire de faula al conjunt. Però es detecten algunes concessions fàcils com els numerets musicals i vocals de Barry Keoghan, algunes estridències com l’esclat de violència del padrastre o uns crèdits finals on persones anònimes entonen una cançó emblemàtica de la pel·lícula combinant-ho amb aparicions d’animalons.
L’estrena de la pel·lícula d’Andrea Arnold coincideix en la temporada alta de nominacions a premis cinematogràfics arreu i de moment ja n’ha aconseguit dues als Premis del Cinema Europeu en les categories de millor direcció i millor interpretació masculina per a l’actor alemany Franz Rogowski – Passages (2023, Ira Sachs) o Great Freadom (2021, Sebastian Meise)–. D’altra banda, Bird compta amb un actor amb ganxo com és l’irlandès Barry Keoghan després dels seus celebrats papers a Saltburn (2023, Emerald Fennell), Dunkerque (2017, Christopher Nolan) o El sacrificio de un ciervo sagrado (2017, Yorgos Lanthimos).
