Als límits dels mapes medievals, en els territoris ignots, hi habitaven els animals fantàstics. “Hic sunt dracones”, és a dir, “aquí hi ha dracs”, és l’expressió que es troba escrita en un d’aquests mapes i la que dona títol a un espectacular audiovisual dins de l’exposició “Bèsties”, que des de dimecres es pot veure al Museu Episcopal de Vic (MEV). Dracs, grius, centaures o sirenes, i al seu costat, lleons, gossos, senglars, serps o xais. Per a l’home medieval, tan reals eren uns com altres, encara que els primers no els haguessin vist mai, i molts d’ells estaven associats a una fonda càrrega simbòlica.
Tot això és el que vol explicar aquesta mostra, la primera que produeix el MEV després de la pandèmia: què representaven els animals, molt presents de l’art medieval. “Les bèsties expressaven una visió del món, eren portadores d’un missatge que s’havia de desxifrar”, explica Judit Verdaguer, comissària de l’exposició juntament amb Marc Sureda. En la visió contemporània del món, ja no som capaços de llegir els símbols dels animals com ho feien a l’edat mitjana. D’aquí el sentit d’aquesta exposició, que exhibeix 75 obres, procedents totes de la mateixa col·lecció del MEV, excepte un petit nombre que procedeix d’Arxiu i Biblioteca Episcopal.
Una mostra de quilòmetre zero, que convida a fer una mirada de detall a algunes peces que són sempre a la vista però que ara se situen dins d’un discurs diferent. El retaule de Bernat Saulet, de Sant Joan de les Abadesses, per exemple, està sempre exposat. Però pocs visitants s’hauran fixat en un compartiment que representa l’entrada a l’infern, amb la boca esbatanada d’un monstre que s’empassa els pecadors i un mico diabòlic que lluita amb Crist per les ànimes. I com aquest, molts d’altres exemples. “Es tracta de generar un nou saber, a partir d’altres lectures”, explica el director del MEV, Oriol Picas, que també reivindica “el model propi d’exposicions que ha fet aquest museu, d’un alt nivell d’exigència”. La darrera que s’hi havia pogut veure va ser “Nord & Sud”, que comparava l’art romànic de Noruega i de Catalunya, i que es va quedar durant el confinament de la pandèmia. “El centre és sempre l’objecte, l’obra d’art”, diu Picas.
“Bèsties” es divideix en sis àmbits, començant per peces de la col·lecció arqueològica del MEV que demostren que la presència d’animals en l’art és molt antiga, “amb significats que són reinterpretats després per l’art cristià”. Entra en l’època medieval amb la lluita entre el bé i el mal encarnada en l’anyell de Déu o el drac de Satanàs. Un tercer àmbit presenta la relació dels sants amb animals “que personifiquen virtuts o vicis”. I segueixen apartats sobre la codificació d’aquests coneixements en llibres com els bestiaris, pels quals el visitant podrà navegar a través d’una pantalla interactiva, o el seu paper com a símbol d’estatus social. L’àmbit sobre les formes bestials mostra la imaginació desbordant dels creadors a l’hora d’imaginar bèsties deformes associades al mal. El penúltim apartat explica com el context de l’obra i l’època eren importants a l’hora d’interpretar què volia dir cada animal. I el recorregut s’acaba amb la presència en el bestiari popular (l’àliga de Vic, per exemple) i la pervivència en la cultura popular moderna dels animals com a símbol. Des de Moby Dick fins al Yoda, de Monthy Python a Harry Potter. No som tan diferents.
La inauguració de “Bèsties” va tenir lloc dimecres amb la presència del bisbe de Vic, Romà Casanova, l’alcaldessa Anna Erra i la directora general de Patrimoni, Sònia Hernández.
