M’encanta la diada de Sant Jordi. D’una banda, perquè és el dia del meu sant i sempre trobo gent que em positivitza el dia desitjant-me felicitat. Si no fos per aquestes mostres efímeres però benintencionades, estic segur que ja m’hauria convertit en un psicòpata perillós. La part negativa és la dificultat per trobar títols que realment m’apassionin en les parades de llibres. És bastant complicat de seleccionar algun llibre que m’interessi entre els metres cúbics de morralla impresa. Bé, no em feu cas, que segons diuen molts autors, l’important és que es venguin llibres, encara que llavors no es llegeixin, tot i que jo sempre he pensat precisament el contrari.
Fa uns anys vaig veure una portada que em va cridar l’atenció. Ni tan sols era per Sant Jordi, però com que no necessito cap excusa per consumir literatura, vaig comprar-me el No hay bestia tan feroz, d’Edward Bunker. L’autor, mort el 2005, va ser un presidiari que va saber refer-se a través de l’escriptura i també del cinema, on va fer el paper de Mr Blue a la iniciàtica Reservoir Dogs de Tarantino. La novel·la no només no em va decebre, sinó que és una de les millors que mai he llegit i que sempre ha generat entusiasme quan l’he deixat a altres persones. Explica com Max Dembo, una mena d’alter ego de Bunker, surt de la presó i té dificultats per sobreviure a la Califòrnia dels setanta. El seu agent de la condicional li posa tantes traves que paradoxalment l’empeny a tornar a delinquir. James Ellroy la va definir com “la millor novel·la dels barris baixos de Los Angeles”.
No hay bestia tan feroz no va ser la primera que va publicar Sajalín Editores, però sí la de la seva col·lecció més exitosa, Al Margen. Es tracta d’una selecció farcida d’obres incòmodes, protagonitzades per personatges viscerals, marejats, amb una tortura mental que desarma el lector. Dan Fante, Newton Thornburg, Colin Barrett, James Ross, Jonathan Trigell, Clarence Cooper, Tom Kromer, Kenneth Cook, Gene Kerrigan i Vern E.Smith, són altres autors publicats per aquesta editorial barcelonina que porta el nom d’una illa a l’extrem oriental de Rússia que Txékhov va immortalitzar en un llibre després d’arribar-hi a través de Sibèria. Els seus llibres no són supervendes, ni falta que fa. Són simplement imprescindibles.
