Ara que està tant de moda tenir cura de l’alimentació i la salut, és molt freqüent trobar als supermercats aliments com el mill, la quinoa, el sègol, l’espelta i, també, les begudes que podem fer servir per barrejar amb el cafè per no haver de prendre la llet de vaca, sencera, descremada o sense lactosa. Ara hi ha molts substitutius, com poden ser les begudes vegetals d’ametlla, d’arròs, d’espelta o de civada. Tinguem en compte que d’aquestes n’haurem de dir “begudes” i no “llet”, perquè etimològicament la llet només pot sortir d’una mama, i en canvi les begudes vegetals són això, vegetals.
I parlant de begudes vegetals se’ns planteja un dubte que pot esdevenir freqüent. En concret, d’una d’aquestes begudes vegetals: de civada o d’avena? Doncs bé, el Diccionari de la llengua catalana ens presenta civada com a terme principal i avena com a sinònim. Més concretament, el Diccionari català-valencià-balear diu que civada es fa servir a tot el Principat i les Balears, mentre que avena s’utilitza sobretot al sud de Catalunya i el País Valencià. Per tant, la utilització d’una o altra forma depèn de l’àmbit lingüístic on el fem servir.
‘Civada’ es fa servir a tot el Principat i les Balears, mentre que ‘avena’ s’utilitza sobretot al sud de Catalunya i al País Valencià
Un dels possibles problemes que ens porta la distinció entre aquests termes és que la traducció d’avena o civada al castellà és avena. En castellà, però, també tenim la cebada. Aquesta semblança entre civada i cebada, que tenen el mateix origen, del llatí cibare, ens porta a moltes confusions. Però cebada en castellà és el que en català és ordi.
Per tant, la civada o avena en català correspon a l’avena castellana (Avena sativa com a nom científic), mentre que la cebada castellana és l’ordi català (Hordeum vulgare).
Resumint, doncs, el més adequat en el nostre territori serà parlar de civada tant quan ens referim a la planta com als productes que se’n deriven: xampú de civada, flocs de civada o beguda de civada.
