• Compartir

‘Beastie Boys Story’

Solé
26 de juny de 2020

A aquestes alçades, és difícil que el format d’un documental musical sorprengui. Per això, més enllà del contingut –excel·lent i sucós, d’altra banda– Beastie Boys Story mereix d’entrada una reverència especial. Com diu el títol, és la història dels Beastie Boys, una de les bandes nord-americanes fonamentals dels 80 i 90, i una autèntica trituradora de hip hop, rap, rock, hardcore, punk i tot el que es posés al davant, que va donar com a resultat una proposta sempre fresca, divertida i sorprenent. El que fa diferent aquest documental, cosa que no ens hauria d’estranyar venint d’un director tan descarat i imaginatiu com Spike Jonze, és la manera com s’explica la història: en directe, micro en mà, en un teatre ple a rebentar de fans.

El 2018, els dos membres vius de la banda, Michael Mike D Diamond i Adam Ad-Rock Horovitz (el tercer, Adam MCA Yauch, va morir de càncer el 2012) van fer una petita gira de presentacions del llibre The Beastie Boys Book. Per fer-ho van triar el King Theater de Brooklyn i l’espectacle consistia en ells dos sobre un escenari enorme i buit, explicant la història del grup, amb el suport de fotos i vídeos projectats sobre el fons. Amb aquest format, i de forma àgil i desenfadada, Diamond i Horovitz van desgranant amb detall la vida i obra dels Beastie Boys, des que eren un grapat de preadolescents que se sentien diferents perquè els agradava The Clash. A partir d’aquí descobrim la trajectòria de tres joves que van descobrir en la música una forma de diversió i llibertat extraordinària, tant a l’hora de crear-la com sobre l’escenari, en què desfermaven la seva vessant més gamberra i polèmica, sempre amb la consigna de passar-s’ho bé tot cridant l’atenció.

Tot això va anar cristal·litzant en alguns dels discos produïts als EUA més celebrats de l’últim quart de segle XX, com l’impactant debut License To Ill (1986) amb el senzill “Fight For Your Right (To Party)”, Check Your Head (1992) o Ill Communication (1994), amb l’emblemàtica “Sabotage” com a cançó bandera. Tot i que a priori podria semblar que mantenir aquest format durant dues hores de metratge podria acabar resultant pesat, el fet és que no ho és gens, perquè el que expliquen Diamond i Horovitz és interessant i ho expliquen de forma honesta i divertida. Igual que quan feien cançons. Podeu veure el documental a Apple TV+.

  • Compartir