Juanma Bajo Ulloa em va dir en una roda de premsa d’Alas de mariposa que mai havia llegit un llibre per no contaminar el seu cervell incòlume i verge. A Baby s’autohomenatja a bombo i platerets amb retalls d’Airbag o La madre muerta en un film tenebrós, obscur i el que és millor, sense diàlegs. Malgrat tot, el film és coherent amb l’arquetipus de director provocador. Enxampat moltes vegades en les seves trampes, podem entendre que Natalia Tena és una adolescent drogoaddicta i embarassada a la qual se li presenta el part enmig d’una crisi. Incapaç de fer-se càrrec del nadó, el ven a una llevadora que és precisament traficant de nens (Harriet Sansom Harris). En penedir-se’n i voler-lo recuperar, personatges com Rosie Day o Charo López no li ho posaran fàcil, com Mafalda Carbonell, Susanna Soleto i Amali Ortells. Amb tot això, Bajo Ulloa no ha llegit encara un llibre. Sitges l’ha premiat amb la millor banda sonora original.
