EL LLADRE D’ALEXANDRIA
Autor: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Baula
Col·lecció: “La llum del far”, 87
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2017
Nombre de pàgines: 199
Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967) és un dels valors més sòlids de la literatura infantil i juvenil catalana i un dels més reconeguts per la crítica. La seva darrera obra, El lladre d’Alexandria, és una novel·la històrica d’aventures pensada clarament per a un públic juvenil. Diem que es tracta d’una novel·la juvenil perquè el protagonista, l’Aziz, és un noiet de 12 o 13 anys (pàg. 8), orfe i sense família coneguda, que malviu als carrers d’Alexandria robant. Però també perquè el viatge en què s’embarca representa un aprenentatge molt important en la seva vida, fet que la converteix en una novel·la clarament iniciàtica. I encara perquè l’Aziz hi viurà un primer amor, amb la Zineb, una noieta de bona família, en principi totalment inabastable per a un vailet del carrer.
Diem que es tracta d’una novel·la històrica d’aventures perquè el coprotagonista i bona part dels fets narrats són històrics i ben documentats, com se’ns informa des del principi (pàgina 7, nota 1). Es tracta d’una recreació d’un dels viatges més coneguts i perillosos que va dur a terme el viatger, traductor i antropòleg britànic Richard F. Burton (1821-1890): el viatge, l’any 1853, a les ciutats santes de Medina i la Meca, malgrat el risc que comportava entrar-hi no sent musulmà, patrocinat per la Royal Geographical Society de Londres. Les aventures, en un viatge d’aquesta mena, podríem dir que hi van implícites: intents de robatori, amistats de tota mena al llarg del recorregut, perills diversos, com el que suposen les tribus beduïnes del desert… Si hi afegim les aventures fictícies, lligades naturalment a l’Aziz, perseguit per una perillosa banda de mafiosos controlats pel grec Apostolos, podrem parlar gairebé de doble ració.
Arribats aquí, m’agradaria matisar la classificació que he fet de l’obra com a “novel·la històrica d’aventures”, perquè es tracta d’una de les classificacions de la novel·la del segle XIX proposades per Juan Ignacio Ferreras a la seva obra La novela por entregas 1840-1900 (Taurus, 1972). A El lladre d’Alexandria, hi trobem algunes de les característiques destacades per Farreras, com la presència de l’heroi i l’antiheroi, contraposats en els objectius, però sobretot en els valors; l’origen d’aquest heroi o protagonista, que ja hem apuntat; l’ús de la casualitat solucionadora i no precisament poètica, etc. Però el fet és que El lladre d’Alexandria s’allunya de moltes altres característiques que Farreras assenyala per a la novel·la històrica d’aventures, com no podia ser d’altra manera, sent una obra del segle XXI i no pas del XIX.
