Waterworld
Després d’aquell fastuós “Avatar” del 2009, un autèntic salt tècnic en la infografia digital, James Cameron retorna al seu món de fantasia i màgia amb una nova visita més megalòmana que l’anterior a “Avatar. El sentit de l’aigua”. Cameron ambienta la seva nova història uns deu anys després de la conclusió del primigeni “Avatar”, amb una família Na’vi feliç, els Sully, en un món edènic i harmònic. Una calma, però, que es veurà torbada per l’arribada d’un escamot de caçadors a les ordres del coronel Miles Quaritch que s’incursionaran en aquest món selvàtic per atrapar, sobretot, als progenitors, Jake Sully i Neytiri, moguts exclusivament per la venjança del que va passar anys enrere quan els Na’vi van aconseguir rebutjar la invasió humana.
L’escamot d’humans arriben com a avatars, teleportats al món virtual de Pandora, recarregats amb la memòria d’antics marines. Ho fan sota la fesomia d’aquests éssers gegantins de tonalitats blavoses, llengua pròpia i aspecte divinitzat, els quals semblen viure com en una reserva indígena enmig d’una espessa jungla. Davant el risc de ser capturats, la família Sully, amb els seus fills naturals, algun d’adoptat i un humà que va quedar en aquest planeta, Spider, fill precisament del coronel Miles Quaritch, buscaran refugi en un arxipèlag disseminat d’illetes, Metkayina. Un món habitat per una altra raça molt semblant a la seva, on podran passar desapercebuts, de tonalitats més verdoses i una mica més reptilians, per la seva expertesa en la natació subaquàtica.
Desavinences i diferències inicials s’aniran diluint enmig d’aquest reialme marítim, que veu de l’imaginari exòtic de les paradisíaques illes del Pacífic, fins a combatre plegats contra els sanguinaris caçadors en el darrer terç de la pel·lícula. Ens trobem una història senzilla, però eficient on destaquen especialment els paisatges recreats artificialment, postals de somni. Igual que el món aquàtic i les criatures que l’habiten, com uns cetacis aliats dels seus habitants. Tot ha estat rodat amb una perfecció tècnica increïble, impecable, en què els efectes digitals han estat capaços de recrear mons impossibles amb tot luxe de detalls.
“Avatar. El sentit de l’aigua” és una experiència immersiva de primera classe, en què l’espectador és transportat al bell mig d’un documental oceanògraf, a l’estil del National Geographic. Aquesta nova fita de James Cameron aporta una manera de reviure el cinema com a experiència física davant l’espectacularitat exhibida i el sentit del meravellós inventat. Com una manera de redescobrir el plaer de les grans aventures en gran pantalla en uns moments crítics per a l’exhibició de cinema en sales de cinema, cada cop més buides. Cal recordar, també, que aquesta festa cinematogràfica la tenim disponible en algunes sales de cinema del país en versió doblada al català.
