TEMPS ENRERE
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Lloc i any d’edició: Barcelona, setembre de 2022
Nombre de pàg.: 704
Ramon Solsona (Barcelona, 1950), filòleg, exprofessor de secundària, escriptor, guionista, articulista… ha estat, al llarg de la seva trajectòria literària, un fervent apassionat del llenguatge. A Temps enrere, Solsona estructura l’esdevenir temporal en un “avançar cap enrere”; s’inicia el 2015 i recula fins al 1945. Encapçala l’obra amb un conte de Julio Cortázar: Instruccions per pujar una escala al revés. Divideix el text en sis capítols alternant, en períodes de 10/12 anys, la història dels dos protagonistes: el Tomàs i l’Elvira. Conclou el cercle amb un epíleg on recapitula la situació dels personatges, principals i episòdics, el 2018.
Solsona presenta la història d’una parella d’emigrants catalans, que es coneixeran a Alemanya (Düsseldorf i Bochum); ambdós de famílies humils, nascuts durant el franquisme. Provenen de dos entorns geogràfics: Barcelona (Tomàs) i el Priorat (Elvira). El viatge vital de la parella, descrit temporalment a l’inrevés, transcorre al llarg d’una setantena d’anys. Solsona presenta una visió polièdrica de la parella i dels entorns socials d’origen i destí. Descriu, allunyat de tot sentimentalisme, l’evolució professional, econòmica, familiar, amatòria… del Tomàs i l’Elvira. Dues personalitats, d’una gran integritat moral, forjades des de la perseverança en l’afany de superació social dels seus orígens. El comportament ètic del Tomàs reflecteix la seva formació religiosa. L’Elvira, fugint de la pobresa del Priorat, trobarà la seva passió en l’estudi d’idiomes; el seu pare viurà esclau del terrós i obcecat amb la mecànica, talment com la mare amb el brodat.
La novel·la està narrada per una omniscient tercera persona, interrompuda a voltes per les veus dels protagonistes encerclades entre claudàtors. En la progressió narrativa que recula apareixen referències premonitòries de continguts futurs: el Mercedes del Ricardet, la Inoxcrom de l’Elvira, la veu hedònica de Mahalia Jackson o l’epistaxi que pateix el Tomàs.
Solsona ha dut a terme una ingent tasca de documentació per confrontar la ficció narrativa amb un exhaustiu realisme històric; constatable en l’evolució del món vitivinícola del Priorat, en la presència de la parla prioratina dins l’obra i en les constants al·lusions a fets històrics. D’ençà de Les hores detingudes (1993) el pas del temps com a tema literari ha estat present en la narrativa de Solsona. Gaudiu de la polifonia de vides amb què l’autor ha bastit aquesta magistral novel·la.
