• Compartir

“Asuntos familiares” d’Arnaud Desplechin

16 de març de 2023

Film neurastènic

Després de participar en competició al passat Festival de Cinema de Canes, el darrer film del realitzador francès Arnaud Desplechin, “Asuntos familiares”, arriba a les sales de cinema. Es tracta d’un film escrit per ell mateix al costat de Julie Peyr, el títol original del qual, “Frère et Soeur”, resulta més explícit a l’hora d’enfrontar-se a les enrevessades i conflictives relacions fraternals entre Alice (Marion Cotillard) i Louis (Melvil Poupaud). Una primera seqüència tremebunda i desaforada escenifica el trencament absolut entre germans després de la mort del fill de Louis, escatimant a l’espectador el motiu d’aquest ressentiment forassenyat de part de Louis.

En un salt en el temps, una segona seqüència, mostra un terrible accident dels pares dels dos germans enemistats, envestits per un camió quan ajudaven a una jove accidentada a la carretera. Un fet que forçarà d’alguna manera a que els dos germans que ni es parlen ni s’han vist en anys, que s’ignoren i s’odien, a trobar-se o posar-se en contacte. Louis, escriptor, viu allunyat del món, arrecerat en una casa enmig de la muntanya, al costat de la seva estimada dona (Goldshifteh Farahani); mentre que Alice, casada amb André Borkman (Francis Leplay), amb qui tenen un fill, és una diva de l’escena que es troba representant un muntatge teatral d”Els morts” de James Joyce.

El realitzador francès ha filmat “Asuntos familiares” després de films com “Roubaix, une lumière” (2019) o “Fantasías de un escritor/Tromperie” (2021), novament fidel al seu estil lliure i poc ortodox. Desplechin es mostra explosiu, alterat, febril, en un relat tan esquerdat com els mateixos personatges. Un film neurastènic en consonància amb una història nerviosa, espasmòdica, amb personatges depressius, extrems o colèrics. El film és un mosaic de peces i fragments que entren en col·lisió entre ells, com el nucli d’una família que implosiona. Una realització de tics descontrolats però que manté un incert i inalterable encant, com una sana bogeria, una bella anomalia. Un film que compta amb una Marion Cotillard esplèndida, dama del melodrama, però Melvil Poupaud està simplement sensacional en el seu rol d’home desequilibrat i addicte a les drogues.

  • Compartir