El film islandès Ártico, dirigit pel debutant Joe Penna i coescrit per ell mateix i Ryan Morrison, ens presenta sense dilacions ni preàmbuls un home sol (Mads Mikkelsen), sense nom, atrapat en els gels. Viu com pot, refugiat en les restes d’una avioneta estavellada, vestigis d’un sinistre aeri, i es dedica amb entrega i coratge a emetre senyals i excavar un gran “SOS” en les roques i la neu perquè pugui ser vist des de l’aire i rescatat.
Sobreviu metòdicament, complint un programa diari, una rutina que li permet continuar lluitant esperant la seva salvació i no sucumbir a la desesperació. I quan arriba el moment anhelat del seu rescat, l’helicòpter de socors s’accidenta i aleshores l’home oblidat en el gel haurà de fer-se càrrec de la pilot (María Thelma Smáradóttir), que ha sobreviscut a l’accident, malferida i semiinconscient.
Aleshores comença una soferta peregrinació de l’home arrossegant la dona en un trineu, ja que l’única possibilitat de sobreviure és abandonar la carcassa de l’avió i llançar-se a la immensitat blanca per tal d’intentar arribar a una estació meteorològica llunyana. Ártico esbossa així tot el martirologi d’aquest home valent que malgrat el defalliment i el sobreesforç decideix prendre cura d’aquesta dona, impossibilitada per moure’s per si mateixa, i no abandonar-la.
El film de Joe Penna presenta l’odissea humana de la subsistència en un entorn hostil de la forma més despullada i ascètica possible, tot a base de petits gestos, actituds i silencis. Una pel·lícula tan simple com profunda, que es serveix de la magnificència del paisatge, pura i crua naturalesa enemiga, per recalcar la petitesa i la vulnerabilitat humana.
Ártico és una història tan escruixidora com commovedora de supervivència humana en un món perdut i inhòspit, un cant a l’esperit humà del sacrifici i a la resistència humana indoblegable. Aquesta aposta per la defensa aferrissada de l’instint de conservació potser no seria el mateix sense la presència del cos sofrent i el rostre rocós del cèlebre actor danès Mads Mikkelsen –Premi al millor actor al festival de Canes per La caza (2012, Thomas Vintenberg)– que ens regala una interpretació per emmarcar.
