Sempre havia pensat que si un dia hagués d’explicar la recepta de l’arròs amb llet hauria de recordar La mitad del cielo, pel·lícula dirigida i escrita per Manuel Gutiérrez Aragón i interpretada per Ángela Molina, la protagonista, en el paper de Rosa, acompanyada de grans actors com Fernando Fernán Gómez, en el paper de Don Pedro o Margarita Lozano, en el paper de l’abuela.
La pel·lícula és com si fos un conte on es relata la vida de Rosa, una noia d’una família humil d’una aldea de Cantàbria, mare i vídua que ha d’emigrar i emprendre un nou camí per guanyar-se la vida a Madrid.
Rosa té una personalitat capaç de canviar i superar el seu entorn, entre somnis, realitats, històries d’amor en un sentit ampli en un món de vegades oníric i alhora màgic.
El títol de la pel·lícula prové d’una frase anterior a Mao per dignificar i respectar a les dones maltractades quan diu que les dones sostenen la meitat del cel, l’altra meitat, els homes.
Si nó l’heu vist, us animo a descobrir-la us agradarà i commourà amb les interpretacions excel·lents d’Àngela Molina, en el paper de Rosa i tot l’equip d’actors que varen intervenir. Els brillants papers de Fernando Fernán Gómez, el jefe d’abastos del mercat central de Madrid, entranyable o Margaria Lozano, l’abuela màgica. El reflex del context social, les feines, els mercats, els oficis, les classes socials o la picaresca.
La protagonista és una dona avançada al seu temps. Treballarà com a dida en la casa de Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, gràcies a ell aconseguirà una parada de -casqueria- en el Mercat per acabar tenint un restaurant i el seu reconeixement on es reuniran els polítics, escriptors i empresaris del moment perquè al voltant de la taula i el menjar es decideixen, es celebrant o es resolen moltes situacions de la vida.
El menjar té un paper important en la pel·lícula com un fet cultural i social. Una de les escenes que tothom que l’ha vist recorda, és quan Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, menja amb entusiasme i voracitat l’arròs amb llet que li a preparat la protagonista. Com pot ser que el jefe d’abastos no tingui res per menjar? Quan algú ha preguntat a Ángela Molina qué té aquell arròs amb llet? Ella respon: “Pues ese arroz con leche tiene amor”.
Aquesta és la clau perquè un plat sigui no tan sols bo. L’arròs amb llet és fàcil de fer però vol paciència i temps, no el podem deixar que es faci sol l’hem d’acompanyar com si preparéssim un rissoto. Bons ingredients: arròs rodó de la varietat bomba perquè absorbeixi tots els sabors i els aromes, la llet de vaca de bona qualitat, la pell de la llimona, i la canyella de Ceilan.
I com cada any he presentat unes postres làctics: La crema catalana, el gelat de crema catalana, les pomes farcides amb crema, el flam clàssic o el pastís de formatge. Aquest any, he pensat en l’arròs amb llet, postres tradicionals i casolans possiblement cuinats arreu del món i que varen introduir els àrabs a la península.
La recepta amb diverses variants la trobareu en moltíssims receptaris antics i actuals. He consultat fins a una vintena de llibres. En tots està recollida amb algunes variacions: alguns fan bullir l’arròs primer amb aigua i després afegeixen la llet al meu entendre perdria cremositat.
Llegiu la recepta completa aquí.
