S’acaba un nou cicle, coincidint en l’hemisferi nord, amb el nou solstici d’hivern. A partir d’aquest solstici “anem cap a la llum” i això pot marcar un nou inici a nivell simbòlic.
En aquests moments és quan apareixen desitjos de renovació. Tots tenim propòsits, desitjos, objectius i somnis que ens motiven a avançar i a buscar formes per sentir-nos millor.
Segur que anem posant en marxa molts objectius que són importants en la nostra vida. Però també pot passar que durant anys ens plantegem els mateixos propòsits i quan els revisem vegem que segueixen sense haver-se materialitzat.
Per tal que un objectiu sigui fàcil d’aconseguir és important que estigui “ben dissenyat” i també que connectem “des del cor”, no només a través del pensament.
Per connectar a través del cor és important ser conscient del “què aportarà aquest objectiu a la nostra vida? Com la millorarà?”. És important connectar amb les emocions i sentiments que ens generaran. Sovint ens motivem connectant amb la satisfacció que ens produeix el simple fet d’imaginar que ja l’hem aconseguit. Però també és important la forma com dissenyem un objectiu. La programació neurolingüística ens proposa un seguit de bones pràctiques per materialitzar els nostres propòsits. És el que es denominen “condicions de bona formulació d’objectius”.
Algunes d’aquestes condicions de bona formulació són de sentit comú, encara que no sempre les apliquem. Vegem algunes d’aquestes condicions prèvies a la posada en pràctica d’accions concretes.
Un aspecte important és que definim “el que desitgem” en lloc de “el que no desitgem”. La ment necessita orientar-se cap a alguna direcció, quan definim el que volem el nostre sistema nerviós comença a organitzar-se per trobar el camí cap a l’objectiu. No és el mateix pensar en “vull deixar de fumar” que formular el nostre objectiu cap al que volem: “Vull sentir que respiro bé, que la meva roba fa bona olor, que puc caminar de pressa àgilment, que puc córrer, vull sentir que em cuido i que aposto per la meva salut “.
També és important que l’objectiu que ens plantegem depengui de nosaltres mateixos el màxim possible. Si em plantejo “que m’aprovin l’examen de conduir” és diferent que “vull preparar-me bé per a l’examen, estar tranquil o tranquil·la quan m’examino, conèixer bé les normes de trànsit, fer suficients pràctiques per anar preparada o preparat, etc.”.
També necessitem donar-nos compte dels nostres avenços i tenir evidències que estem en el bon camí o fins i tot que ja hem arribat a la meta. Per tant, necessitem saber quins indicadors poden ser-me d’utilitat: per exemple, què veuré quan hagi assolit el meu objectiu, què escoltaré al meu voltant, què em diré internament, què sentiré a nivell d’emocions, sensacions en el meu cos, etc.
També és important reflexionar si el meu objectiu és compatible amb altres projectes que tinc, si serà ben acceptat per persones del meu entorn. Si és així serà més fàcil aconseguir-ho, si per contra apareixen conflictes hauré de preveure la forma de negociar, potser fent alguns ajustos.
Un cop plantejats aquests aspectes previs, ve l’organització de temps, recursos, passos per posar en marxa les accions a dur a terme, és a dir la preparació d’un pla d’acció.
Feliç any 2020, amb els millors desitjos per assolir els nostres propòsits en aquest nou cicle!
