Després de la sorpresa d’aquest títol, us preguntareu com l’hem d’aprofitar, d’escurar, de portar al límit, la llengua. Bé, aquesta era la intenció.
En català, quan apurem una cosa el que estem fent és fer-la més pura, depurar-la, però mai aprofitar-la fins a l’últim moment, ni escurar-la ni arribar a un límit.
Per semblança amb el castellà ja fa anys que sentim expressions com “He d’entregar-ho demà i vaig molt apurat”, “apura el got que marxem” o “ha apurat la frenada i ha sortit de la pista”. Hi ha diverses maneres de dir el mateix, però amb mots propis de la nostra llengua, que cauran en desús si continuem utilitzant aquest mot jòquer castellà: “He d’entregar-ho demà i vaig a última hora”, “escura el got que marxem” o “s’ha passat de frenada i ha sortit de la pista”.
El mateix, la semblança amb el castellà, passa amb la derivació i el nom que en resulta; en català mai passem cap apuro, passem trencacolls, males estones, vergonya, ens fiquem en embulls, la ballem magra, estem en un destret…
Tenim una riquesa immensa per parlar de situacions compromeses, així que aprofitem que som rics i apurem les nostres paraules!
