Que no ens pugi la mosca al nas…
S’apugen els preus, s’abaixen els impostos, pugen al terrat, baixen al garatge… Sabem quan i com hem d’utilitzar els verbs pujar / apujar i baixar / abaixar? Escoltant la llengua del carrer notem que els verbs apujar i abaixar han perdut terreny a favor de les altres dues formes i així sentim expressions errònies com Puja el volum o Baixa la persiana, quan les expressions adequades serien Apuja el volum i Abaixa la persiana.
Cal considerar, sobretot, dues premisses per saber si utilitzem aquestes formes de manera adequada: els complements que necessiten i el seu significat. La primera és que els verbs apujar i abaixar necessiten un complement directe darrere. Així, direm que apugem el volum, abaixem la persiana, apugen el sou als treballadors, abaixen la temperatura… La segona premissa és entendre el significat d’aquests verbs. Apujar és ‘fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior, a un grau superior d’intensitat’. Per exemple: Si vols que et sentin has d’apujar la veu. Abaixar significa ‘fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d’intensitat’. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge.
Per contra, els verbs pujar i baixar també poden ser transitius (necessiten complement directe), però només quan el seu significat es refereix al desplaçament d’algú o d’alguna cosa cap a dalt o cap a baix. Per exemple: Baixa el nen del cotxe, Puja el nen a la trona, Baixa les maletes, Puja les andròmines a les golfes… A més a més, però, pujar i baixar poden ser intransitius quan signifiquen que les persones o les coses fan l’acció de pujar o baixar, o sigui, anar de baix a dalt o de dalt a baix. Així, per exemple, diem que Pujarem a la muntanya o que Baixarem al primer pis.
Amb aquestes recomanacions, podeu pujar-hi de peus, que no us equivocareu!
