Ens referirem al verb “apretar”. Segurament a molts els sobtarà l’afirmació que el verb apretar en català és incorrecte. No és acceptable en cap context. No podem apretar res. És un castellanisme històric.
Per substituir aquest mot tenim un gran ventall de verbs, que utilitzarem segons el context. Moltes vegades, però, no és fàcil saber quin verb pertoca a cada cas.
Anem a esmentar-ne uns quants casos:
Doncs podem prémer el gallet, polsar una tecla, tocar el timbre, picar també el timbre o una tecla (d’aquí ve el nom de faltes de picatge). També en el camp de la informàtica tenim clicar.
Per exemple: si el nostre cap ens apreta, direm que ens colla, ens coacciona.
En canvi, quan parlem dels jugadors del Barça, direm que pressionen.
També tenir una agenda apretada serà una agenda atapeïda, molt plena, carregada, igual que si estem en un lloc molt apretats, serà molt estrets, apinyats…
Per acabar, algunes locucions que fem servir amb el verb apretar:
Aquests serien alguns dels usos del verb apretar, potser els més freqüents. Pel que fa als equivalents, són només propostes. N’hi poden haver moltes més (i poden variar en funció del context).