De vegades, quan rebem estímuls o vivim experiències que ens enxampen per sorpresa, que no ens esperem o que no responen a les nostres expectatives, apareixen emocions que no sempre comprenem clarament. Aquests moments poden ser reptes per als quals no sempre estem preparats.
De fet, pot ser que, en aquests moments, apareguin diverses emocions que provoquin estats de confusió o fins i tot estats de “no saber què fer” i ens quedem bloquejats.
Les persones al nostre voltant poden percebre els nostres enuigs, tristeses i pors, també amb una certa confusió, atès que segurament, si no sabem què ens passa, llancem missatges poc clars i fins i tot contradictoris. I en aquestes situacions es poden generar fàcilment malentesos i conflictes.
En la meva experiència personal, per poder gestionar aquests estats necessito, en primer lloc, saber què sento, és a dir, ordenar i comprendre les sensacions i pensaments que em van apareixent. I això no sempre em resulta fàcil, sobretot si les situacions viscudes són complexes o representen un canvi dràstic en la meva vida.
Molts de nosaltres no hem après de petits a tenir un bon grau de consciència per saber el que ens passa. Per començar, és important escoltar-nos per entendre el que ens diem a nosaltres mateixos perquè aquí pot haver-hi la clau. A pesar que tinguem la sensació de no saber què ens passa potser el que hem de fer és escoltar-nos i entendre les nostres percepcions, sensacions i emocions, que responen a valoracions, a vegades, inconscients dels fets i circumstàncies que ens toca viure.
Aprendre a sentir és aprendre a adonar-nos de què és el que realment ens està afectant o preocupant, també necessitem ordenar i prioritzar el que hem d’atendre per poder gestionar el nostre estat emocional i recuperar la nostra capacitat de relacionar-nos amb l’entorn. Aquestes decisions poden passar per compartir amb d’altres persones allò que ens passa, allò que ens afecta i ens preocupa. A mesura que anem comprenent el que ens passa, també podem sentir-nos vulnerables, però no sempre és fàcil compartir perquè “obrir-nos massa ens pot fer por”. Obrir-nos requereix un cert grau de valor i d’honestedat amb nosaltres mateixos. Però la bona notícia és que quan ens atrevim a fer aquests passos la confusió inicial es converteix en claredat.
La claredat ens ajuda a centrar-nos, ens ajuda a expressar allò que ens passa i allò que necessitem dels altres o fins i tot de nosaltres mateixos.
Si hem après a tractar-nos i a tractar altres persones amb respecte, la sensació de vulnerabilitat es transforma en una manifestació d’autoestima i podem actuar més fàcilment amb empatia envers els altres.
Formes de meditació com el mindfulness ens poden ser útils per prendre consciència, destriar emocions, sensacions i sentiments i ordenar reflexions i disciplines, com la intel·ligència emocional i la programació neurolingüística ens poden donar estratègies per actuar en conseqüència, passant a l’acció de manera adaptativa.
El primer pas, però, és “aturar-nos” i adonar-nos de com ens sentim. Per això és tan important “aprendre a sentir”.
