Sabem parar? Algú ens n’ha ensenyat mai? Hi ha alguna assignatura a les escoles o departament a les empreses que ens ajudin a saber parar i ens permetin fer-ho?
Em ve al cap una escena d’una pel·lícula on els protagonistes, perduts al mig del desert, no paraven de donar voltes sobre les seves mateixes passes. La primera acció encertada que van dur a terme va ser parar. El problema és que molts de nosaltres hem normalitzat el fet de caminar sobre les nostres pròpies petjades i no ens plantegem que existeixi cap altre camí. Ens fem adults, tenim fills i els donem la mà perquè puguin iniciar el seu camí circular i repetitiu paral·lel al nostre, pensant que això és el millor per a ells.
Només quan som capaços de parar podem percebre que la nostra vida esdevé poca cosa més que una gran rutina. Una rutina diària, setmanal, estacional, anual…. Això no treu que dins aquesta gran rutina no hi hagi moments intensos, emocionants o de gran transcendència. Si en lloc d’aturar-nos un instant som capaços de mantenir-nos en aquest estat de forma continuada podem anar més enllà i començar a sentir que cada moment és únic i irrepetible. El parar ens permet observar, sentir, escoltar i experimentar un munt de sensacions vitals bàsiques que de tant que les tenim al nostre abast les ignorem sistemàticament i no les sabem valorar com es mereixen.
En algun moment valorem l’aire que respirem? O agraïm l’escalfor del sol? El nostre culte permanent a la ment no ens deixa espai per aquestes apreciacions. Si parem la ment descobrirem que les coses més petites són les més importants i que les grans coses que ens ocupen i ens preocupen son en realitat les més insignificants. Tot és una qüestió de perspectiva, però quina perspectiva podem tenir del nostre entorn més proper quan no deixem de mirar-lo des de la finestra del nostre tren d’alta velocitat. Les úniques imatges que no veiem mogudes són les que observem a una certa distància i tot i així ens és impossible veure-les amb nitidesa a causa de la seva llunyania.
Per entendre una mica més la importància del saber parar proposo una juguesca. Imaginem per un moment que ens trobem la làmpada dels desitjos i que el Geni ens ofereix no tres sinó tots els desitjos que vulguem. Segurament les prioritats de la majoria de nosaltres començarien amb una llista semblant a aquesta: salut, joventut infinita, riquesa abundant, festa desenfrenada i reconeixement universal. Molt bé. El geni ens concedeix tot això i més. Passen deu mesos, deu anys o deu segles. On seríem? Com creiem que ens sentiríem? Estaríem millor del que podem estar ara en aquest moment essent capaços de parar i apreciar una posta de sol en tot el seu esplendor?
Quan parem, despertem la nostra capacitat de sentir. I quan sentim no deixem espai a la ment per pensar. En aquest moment és quan agafem la brúixola que ens mostra el nostre Nord i és precisament aquí quan sortim del cercle i deixem de caminar sobre unes petjades que no ens porten enlloc.
