A la vida és important tenir bons padrins, i no parlo només dels que et porten la mona de Pasqua quan ets petit, més aviat em refereixo als que et fan costat i que t’ajuden quan més ho necessites.
En la religió cristiana la funció dels padrins és la de garantir l’educació cristiana del nen apadrinat en cas que faltin els pares. En el món de l’art els mecenes són els encarregats d’ajudar els artistes novells que necessiten una empenta per divulgar i materialitzar la seva obra. I de fet, avui dia, sense sortir de casa, la tecnologia i les moltes plataformes que existeixen a les xarxes ens permeten apadrinar qualsevol mena de projecte o iniciativa a través del crowdfunding. En tots aquests casos hi ha un propòsit comú: oferir el nostre suport a algú o a alguna cosa.
En la programació neurolingüística el propòsit de fer un bon apadrinament és el de saber veure i reconèixer l’essència o la identitat d’una altra persona, potenciar el que ja existeix en ella amb l’ús de les paraules adequades i permetre que totes les seves capacitats adormides es materialitzin de la millor manera possible.
Dur a terme aquest propòsit no consisteix a raspallar la gent ni recórrer a l’afalac complaent, és molt més que això. Un bon apadrinament és un exercici d’observació, de saber trobar el to i el moment oportú per tal que el missatge que s’enviï tingui la força suficient per moure la peça adequada per profunda que sigui. Jo puc tenir un discurs molt motivador i aconseguir que les persones que m’escolten tinguin un moment d’eufòria i se sentin molt bé durant una estona. Això és com inflar un globus i mantenir-lo agafat sense fer-hi el nus, quan afluixaré els dits s’escaparà novament l’aire i tot tornarà a estar com al principi. Apadrinar significa inflar el globus en la mesura adequada i lligar l’extrem perquè es pugui mantenir estable encara que el deixi anar.
Un bon padrí sol passar desapercebut, no s’anuncia com a tal, no el veus venir, no te l’esperes, quan arriba simplement sents que alguna cosa s’ha mogut de lloc dins teu i que la teva perspectiva de la realitat present ja no és la que era. A vegades poden passar anys des de l’última vegada que vas veure el teu padrí per adonar-te que ell va estar al teu costat en el moment oportú. Aquest personatge, moltes vegades invisible, es pot amagar dins un amic, familiar o company de feina i el pots reconèixer quan s’adreci a tu i et digui quelcom semblant a: “Ets valuós” o “Ets especial”. En aquest cas “menys és més” i aquestes breus paraules poden ser suficients per despertar el geni que portes dins. I recorda: “Ets únic”.
