Exercici: visualitzeu Jon Bon Jovi als anys 80, en el moment més àlgid: aquella melena i aquella energia, cantant el Livin’ on a prayer a tot pulmó en escenaris enormes i sonant a les ràdios de tot el món; una punyetera rockstar global. I ara imagineu-vos-el uns anys més tard, guanyant-se la vida repartint menjar a les escoles. Fliparíeu molt, oi? Doncs a ell no li ha passat, però a una banda que va ser quasi tan gran com Bon Jovi als anys 80, sí. Aquesta és la història d’Anvil, un grup de heavy canadenc que menjava a la mateixa taula que els Scorpions o Whitesnake i al qual la vida no el va tractar igual. Les seves vivències omplen el meravellós documental Anvil! The story of Anvil, que Sacha Gervasi va dirigir el 2008.
Quan has viscut el que van viure ells sempre més ho portes a dins. Per això, quan Steve Lips Kudlow i Robb Reiner (cantant i bateria, tots dos ja en la cinquantena) reben un correu d’una fan italiana oferint-los una gira europea a 1.500 euros per bolo, ni s’ho pensen: reviuran –pensen– les emocions dels dies de glòria. Però la realitat és implacable i la gira és qualsevol cosa menys un retorn triomfal: promoció quasi nul·la, concerts en sales buides, dificultats financeres i un rosari de situacions dramàtiques que destrossarien la vocació de qualsevol. Resulta colpidor veure una llegenda que ha tocat en festivals davant de 50.000 persones i ha venut milers de discos i s’ha vist abocada a agafar per la samarreta l’amo d’un antre de mala mort per exigir-li que els pagui.
La gira és només el primer episodi d’una sèrie de petites catàstrofes, de les quals el grup més o menys se’n surt per la vella amistat i l’amor profund per la música. I això, d’alguna manera, ve a explicar per què Anvil no va seguir l’estela triomfal dels seus companys de generació: el reguitzell de desgràcies que viuen ells no pot ser atribuïble només a la mala sort; revela una manera de ser i de fer, diguem-ne poc compatibles amb una carrera d’èxit. Tot i això, els personatges t’acaben conquerint perquè són molt bona gent i molt honestos, i la seva és una història humana commovedora sobre com es gestiona l’oblit després d’haver tastat la gran fama.
És temptador dir que Anvil! The story of Anvil és una pel·lícula de perdedors, però quan la passió pel que fas et permet superar les situacions més desencoratjadores, no es pot parlar de fracàs. Per això, el documental connecta moltíssim amb l’espectador i no és estrany que guanyés els premis del públic als festivals de Sydney, Los Angeles i Galway. El podeu trobar a Youtube en versió original en anglès.
