Les obres d’Anna Pont són per fer-hi, com a mínim, dues mirades. La primera ve de la força que desprenen els seus personatges, de l’impacte inicial. Després cal una segona mirada atenta al detall més o menys subtil on s’amaga el missatge. Les parets del Temple Romà són el marc ideal perquè hi emergeixin amb tota aquesta força les 16 obres de l’exposició “Dones”, inaugurada coincidint amb el 8-M i que s’hi podrà veure fins al dia 21 d’abril. Maite Palomo ha comissariat aquesta mostra, que rescata algunes peces ja conegudes de l’arquitecta i artista visual (de la seva darrera exposició al Casino de Vic) i en dona a conèixer de noves.
Sempre sobre un fons blanc (res que pertorbi el nucli d’on vol centrar la mirada de l’espectador) les dones reclamen sortir de la invisibilitat. “No vol ser una exposició feminista, únicament, espero que cadascú hi sàpiga trobar la seva història”, diu Pont. Les seves figures destil·len una mirada que és “a vegades crítica, a vegades irònica” i que no evita parlar de la discapacitat, de la vellesa, dels cossos no normatius… i del desafiament o de l’alegria fins i tot en mostrar-ho.
Anna Pont barreja el dibuix amb aquarel·la i la tinta xinesa per obtenir el resultat que es mou en els infinits matisos que hi ha entre el blanc i el negre. Una tècnica que ha desenvolupat de forma autodidacta amb un resultat impactant, que ens interpel·la.
