Amb l’horitzó electoral del proper diumegne 9 de juny, el president espanyol continua fent equilibris. Massa fotos de cara a la galeria. No suporto l’allau de declaracions insulses, tant si són per part d’ell com d’altres membres del seu executiu… Per cert, amb poca sintonia interna. Tan sols faltava acabar-ho d’adobar amb el reconeixement oficial de l’estat palestí i la visita del president d’Ucraïna: dues casualitats ben sospitoses en el seu timing.
Dubto molt que aquesta conjunció de fets o notícies ajudi gaire en la mobilització de l’electorat. Si el grau d’abstenció als comicis catalans fou del 42%, auguro que als europeus passarà del 50%. La gent ensuma , de fa temps, la poca credibilitat d’aquest personal. Tot i els exercicis malabars per soterrar la necessitat, tant d’en Pedro Sánchez com d’en Salvador Illa, d’obtenir el suport independentista, no aconseguirà entabanar els electors. Ja et conec herbeta, que et dius marduix. Desviar l’atenció d’unes aliances més que qüestionables amb temes que no hi tenen res a veure el retrata llastimosament. Se’l veu a venir d’una hora lluny.
Per a mi, adduir que va de la maneta de Noruega i Irlanda és pixar fora de test. Com també ho és el no haver valorat, en justa mesura, les conseqüències d’un reconeixement al bell mig d’una conjuntura internacional tan convulsa. Dir que no vol anar contra els jueus no s’ho creu ni el coll de la seva camisa…
Mal que li pesi, però, ja cal que no oblidi qui va encendre la guspira d’allò que, a hores d’ara, és un genocidi en tota regla. Sense embuts. Una atrocitat brutalment repel·lent… On Hamàs forma part del poble palestí. Si més no, hauria de precisar que reconèixer Palestina presuposa excloure’n Hamàs. No essent així, li poden sortir estirabots o bunyols com les declaracions horripilants i patètiques de la tal Isabel Díaz Ayuso… Quan va situar, al mateix sac, Hamàs i ETA.
A partir d’ací, que Déu ens agafi confessats!
