En principi, que una pel·lícula rebi premis no ha de ser necessàriament indicatiu de res. Però si en guanya 30, entre els quals alguns dels més importants, potser penses que una mica bé sí que deu estar. És el cas d’Amy, el documental sobre la vida i mort d’Amy Winehouse que Asif Kapadia va dirigir el 2015. I no n’hi ha per menys: estem parlant d’un dels millors documentals sobre música i músics de la dècada. Ras i curt.
La pel·lícula recorre la història de la cantant anglesa des de la infantesa fins a la mort, el 2011 als 27 anys, víctima d’un col·lapse produït per la síndrome d’abstinència. I descobrim una jove amb unes mancances emocionals molt de base que li van provocar inseguretats, dependència excessiva de les persones equivocades i una afició a les drogues que va durar molts anys i la va acabar fent descarrilar fatalment. En aquest procés hi va tenir molt a veure el pare de l’artista: diguem-ne que, si jo hagués estat ell, després de l’estrena del documental no hauria gosat sortir al carrer almenys en un any. En definitiva, Amy Winehouse se’ns revela molt diferent de la imatge que transmetia quan cantava: el maquillatge ocultava una persona innocent, fràgil i manipulable que va cometre molts errors però, sobretot, va tenir molt mala sort. És impossible no sentir una tendresa infinita cap a ella; per això la història atrapa tant, t’involucra tant, t’emociona tant. Aquest és un dels dos grans encerts del director.
L’altre és la manera com ens explica la història: la gran majoria d’imatges són vídeos i pel·lícules gravades per la família i els amics, o sigui que veiem la cantant en el seu entorn real, allunyada dels focus, la fama, la hipocresia, la premsa (déu n’hi do, el paperot de la premsa també), etc.: la veiem a ella tal com era i això proporciona a la cinta la dosi d’humanitat que la fa propera i commovedora.
Es deia d’ella que va ser el talent més gran des de Billie Holiday. I, com la genial cantant nord-americana, va tastar el millor i el pitjor de la vida, va caure en les drogues i va morir massa aviat. La seva és la història d’una recerca desesperada per omplir un buit d’amor primordial sense el qual és molt difícil funcionar; i en aquesta recerca ella va trobar la salvació a la música i ens va regalar moments irrepetibles. Amy Winehouse es mereixia un documental memorable.
