Jacques Audiard, triomfador al Festival de Cinema de Canes fins a dues ocasions amb Un profeta (2009) o Dheepan (2015), abandona el format del rugent thriller social que l’ha caracteritzat per retratar amb frescor i vivacitat les relacions afectives de quatre joves a París, Distrito 13. El cineasta francès coescriu el guió al costat de les cineastes i guionistes Céline Sciamma –Retrato de una mujer en llamas (2019) o Petite Maman (2021)– i Léa Mysius –Ava (2017)– i s’inspira, també, en les històries il·lustrades Amber Sweet, Killing and Dying i Hawaian Getaway d’Adrian Tomine.
A part d’aquest ingent talent acumulat, Audiard destaca per l’ús d’una fotografia en blanc i negre, que s’escau perfectament entorn d’un barri perifèric superpoblat parisenc, Les Olympiades, el seu títol original. El director del notable i original western Los hermanos Sisters (2018) sobresurt per la immediatesa i l’espontaneïtat que encomana en la seva radiografia de les tribulacions de l’amor juvenil. Una peça coral que es mou entre les diferents maneres d’estimar i les diverses formes de l’amistat que posa el focus en els sentiments encreuats que s’hi convoquen per retratar una generació en la trentena atrapada entre la recerca de l’amor i el mal del desamor.
Enmig d’aquest repartiment cal esmentar la presència de Noémie Merlant, directora i protagonista d’una bonica i accidentada road movie europea, Mi Iubita, mon amour; protagonista també de la darrera i preciosa pel·lícula de Céline Sciamma. Audiard ens deixa una gran obra cinematogràfica que sap prendre el pols als temps moderns i aconsegueix uns molt bons resultats.
