El viatge que us proposem avui és justament aquest: agafarem un vaixell i navegarem riu amunt fins a perdre’ns entre poblats i vegetació, gaudint de la fauna i la flora que ens ofereix aquest paradís natural.
El punt de sortida i capital de la regió és Manaus, una ciutat que es troba completament envoltada per la selva. La metròpoli ha anat creixent, fins al punt que els barris situats als afores estan a tocar de la vegetació. Pels parcs de la ciutat és fàcil observar-hi moltes espècies d’ocells i fins i tot de primats, fet que no és gaire habitual a la resta de ciutats del món. Aquesta no és l’única peculiaritat de Manaus, ja que es tracta d’una ciutat especial des de molts punts de vista. Si estàs planejant un viatge a altres zones del Brasil, cal tenir en compte que és impossible arribar a Manaus per carretera, de manera que ho hauràs de fer en vaixell o bé en avió. A banda d’això, si passeges per la ciutat podràs observar alguns rastres de la que havia estat una de les ciutats més riques del món, arran del cultiu del cautxú. Manaus va ser la principal exportadora de cautxú a escala mundial a finals del segle XIX i principis del XX. El teatre Amazones és un bon exemple d’aquesta antiga riquesa, ja que es va construir en marbre importat d’Itàlia, entre altres materials de gran luxe i poc barats.
Un dels llocs recomanables per visitar a Manaus és el mercat del peix, on es pot trobar una immensa varietat de peixos de riu, incloses diverses espècies de piranyes, peixos gat gegants i també arapaimes, un dels peixos d’aigua dolça més grans del món. Per fer-se’n una idea, un exemplar adult i saludable pot arribar a fer gairebé tres metres de llarg i pesar vora de 200 quilos. A més, la seva carn és molt apreciada a la cuina brasilera, i amb raó.
Molt a prop de Manaus hi ha els dos rius principals que formen l’Amazones, que són el riu Negre i el Solimoes. El lloc on aquests dos rius conflueixen es coneix com a “Encontro das aguas”, i si visites l’Amazones és molt recomanable treure-hi el cap. La particularitat de l’“Encontro das aguas” és que els dos rius segueixen el mateix curs, però les seves aigües, l’una de color marronós i l’altra d’un to més fosc, es neguen a barrejar-se, dibuixant una fina línia de separació que s’estén al llarg de més o menys sis quilòmetres. Aquest curiós fet es deu a la diferència de velocitat, temperatura i densitat de l’aigua dels dos rius, i ens permet gaudir d’aquest espectacle. A la desembocadura, l’Amazones forma un estuari gegant, que fa aproximadament uns 240 quilòmetres d’amplada, de manera que des d’una riba és impossible veure l’altra. És per això que en alguns llocs també és conegut com el “Río Mar”.
Una bona opció (i pràcticament l’única) per conèixer el territori és fer-ho en vaixell. A Manaus trobaràs molta gent disposada a portar-te d’excursió durant uns quants dies pel riu, amb diferents nivells de preu i fiabilitat. Aquesta és una opció, però si tens pocs dies i vols aprofitar el temps és recomanable portar els deures fets de casa. La major part d’excursions es fan en embarcacions típiques de l’Amazones, algunes disposen de cabines amb llits prou confortables, i en d’altres es dorm en hamaques penjades a prop del riu. De totes maneres, el vaixell no deixa de ser només un mitjà de transport, l’atracció principal d’endinsar-se riu amunt són les diferents parades que s’acostumen a fer al llarg del trajecte, i que permeten viure la selva, conèixer autèntics poblats gairebé salvatges i gaudir de la gran varietat de flora i fauna que ens ofereix la selva tropical. Passar la nit al mig de la selva és una experiència inoblidable. El soroll de vida que desprèn és gairebé màgic, i les cuques de llum, que fan pampallugues mentre volen sense parar, acaben de donar la cullerada a una d’aquelles nits que es recorden durant molts anys. Si ja esteu convençuts de fer l’excursió, per anar bé hauríeu d’arribar fins a l’arxipèlag d’Analvilhanas, on tot d’illes de sediments emergeixen de les aigües per donar lloc a un autèntic laberint natural.
De cara a la fauna, una de les principals atraccions són els dofins rosats. Aquests mamífers d’aigua dolça estan perfectament adaptats a les aigües tèrboles, tenen els ulls ben petits i un cap en forma de meló que els serveix de radar per saber com està el terreny al seu voltant. El comandant Jacques Cousteau va ser la primera persona que va aconseguir, amb molt d’esforç, imatges subaquàtiques d’aquests animals. Avui en dia la cosa és més senzilla. Hi ha grups de dofins que s’han acostumat a la presència d’humans, i encara més els han començat a relacionar amb l’aliment fàcil. De manera que ara els dofins neden al costat dels turistes i mengen el que aquests els ofereixen. Una altra estrella de la fauna amazònica és el manatí, un gran mamífer molt pacífic que pastura el llit del riu, però la possibilitat de veure’n algun en llibertat és tan remota que no cal barallar-se per intentar-ho. A Manaus hi ha un centre de recuperació on es poden observar en captivitat, val més això que una cossa al ventre.
No hi ha una època que sigui millor que una altra per viatjar a l’Amazònia, però les dues estacions (humida i seca) ofereixen un paisatge força diferent. Durant l’època seca, el nivell de l’aigua del riu baixa força i a les ribes es formen platges de sorra. Durant l’època humida, que dura de desembre a maig, el riu creix tant que inunda boscos sencers, de manera que es pot navegar entremig de les capçades dels arbres. De fet, hi ha determinades espècies d’arbres que estan adaptades a transportar les seves llavors mitjançant els peixos que se les mengen. Tant a l’època seca com a la humida hi fa calor i les temperatures durant el dia ronden els 30ºC.
Si teniu la intenció de viatjar-hi, val més que no us hi penseu gaire. Amb la gestió de l’actual govern brasiler la selva es veu més amenaçada encara, i és una llàstima perquè si les coses no canvien potser perdrem el que probablement és l’ecosistema més important del nostre planeta.
