L’Àfrica és un continent tan vast com desconegut per la majoria de nosaltres, europeus i occidentals. Entre les múltiples facetes que ignorem d’aquests països una és la seva immensa riquesa lingüística. Per sort, amb la descolonització, la majoria de regions han revaloritzat les seves llengües autòctones. Per això, l’Àfrica és el continent amb més concentració de persones bilingües, trilingües i poliglotes.
Fixant-nos en les llengües, doncs, hi podem distingir unes grans famílies:
Família afroasiàtica, amb llengües parlades al nord del continent des del Marroc fins a Egipte i que engloben l’amazic, l’egipci, el haussa, etc. Aproximadament es tracta d’unes 240 llengües parlades per 400 milions de persones. L’amazic, parlat per bona part de la població del Rif marroquí, té molta presència a Osona.
Família niloticosahariana, amb llengües parlades a l’Àfrica central, i que han evolucionat entorn de les capçaleres dels rius Nil i Chari. Bona part d’aquestes llengües són tonals: això vol dir que un so més agut o més greu té significat, és a dir, pot canviar el sentit d’una paraula. Algunes de les llengües d’aquesta família són la llengua turkana (Kènia), el massai (Kènia i Tanzània), la llengua kanuri (Nigèria) i el songhai (Mali).
Família nigerocongolesa, un grup de llengües vastíssim. És el grup que inclou més llenguatges diferents de totes les famílies africanes. S’estén des de llengües atlàntiques, com el wòlof que es parla al Senegal, fins a les llengües bantus, que inclouen el suahili. Algunes llengües d’aquest grup tenen molta presència a la comarca d’Osona, com ara l’akan, l’ewe o el twi, parlats a Ghana, o el ioruba i l’igbo que es parlen a Nigèria.
Algunes altres famílies són les llengües al·lòctones, que van arribar a l’Àfrica des d’altres continents, com ara el malgaix (llengua de Madagascar que prové de la zona austral del planeta) o les llengües criolles, que han evolucionat conjuntant llengües africanes amb les de les metròpolis i han donat lloc a llengües derivades del portuguès, el francès, etc.
Com hem dit, el nombre de llengües parlades a l’Àfrica és inabastable. Tant és així que ni els experts es posen d’acord en la classificació d’algunes variants, dialectes i llengües parlades per pocs centenars de persones.
Cal tenir en compte que pocs països africans tenen alguna llengua pròpia com a oficial. La majoria arrosseguen la llengua de la metròpoli colonial com a oficial i seriosa, i moltes de les autòctones no tenen ni un sistema ortogràfic fixat, ja que pertanyen a l’oralitat. Això fa que molts africans, en arribar a Europa, no reconeguin o no mostrin la seva llengua materna per un sentiment d’inferioritat: la llengua pròpia és petita, de casa, de la família o del poble.
Així doncs, si algú de Nigèria, Ghana, el Senegal… us diu que la seva llengua és l’anglès o el francès, dubteu-ne. Pregunteu-li què parla a casa, i veureu la riquesa real d’aquests països.
Font: Viquipèdia, llengües africanes
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130
