A part del català i el castellà, a Osona es parlen d’altres llengües. Una de les que més es parla és l’amazic, també anomenat berber.
Les paraules berber i bàrbar tenen un origen comú. La paraula bàrbar, d’origen grec, significava ‘salvatge, estranger’. Per als grecs, la paraula era una imitació del parlar de la gent que no entenien, com el que fa un home barbotejant.
Però no només els grecs, i després els romans, van fer ús d’una paraula com aquesta. Els àrabs també van anomenar berbers els amazics, els pobles del nord d’Àfrica, perquè així era com percebien la manera de parlar d’aquell poble, que consideraven inintel·ligible, com una mena d’embarbussament (“ber-ber, ber-ber”).
Amb tot, el nom amazic és la forma que té aquest poble d’autoanomenar-se ell mateix, i amb aquest nom en parlarem nosaltres aquí.
La llengua d’aquest poble, la llengua amaziga, és molt present a Osona, sobretot a Manlleu i Vic, i per això és important que la coneguem una mica. En primer lloc, cal dir que l’amazic no té res a veure amb l’àrab. L’amazic i l’àrab pertanyen a la mateixa família lingüística de les llengües afroasiàtiques, però un parlant d’àrab i un d’amazic no s’entendran entre ells si no estudien un la llengua de l’altre. És el mateix que li passa a un català i un anglès, per exemple: les seves llengües pertanyen a la mateixa família lingüística indoeuropea, però no es poden entendre perquè la distància entre aquestes dues llengües és molt gran.
La llengua amaziga es pot considerar la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica. S’ha mantingut bàsicament com a llengua oral, tot i que té un sistema d’escriptura propi, el tifinag, que té més de 2.500 anys d’antiguitat i que s’ha mantingut entre els tuaregs. Aquest alfabet no té res a veure amb l’alfabet àrab o llatí.
Amb tot, la majoria dels amazics que conviuen amb nosaltres difícilment coneixen el tifinag perquè l’amazic els ha arribat només com a llengua oral. En canvi, si han pogut anar a escola i arribar a estudis secundaris o superiors, coneixen l’alfabet àrab (per a la llengua àrab) i també l’alfabet llatí (per al francès).
