La setmana passada vam veure que el mot algo, que no és acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans, no té una solució única perquè té diferents usos i significats. Avui veurem fraseologia típica en què s’usa aquesta paraula i com la podem dir en català fresc i natural.
Quan no sabem amb exactitud una cosa, sovint se sent dir: “Hi havia mil persones o algo així”, però les bones solucions serien “o una cosa així / més o menys / aproximadament”. D’altra banda, en castellà és típic de dir “Ya será algo menos”, quan es pretén rebaixar una exageració feta pel nostre interlocutor. En català, en canvi, sentirem l’expressió “No serà/deu ser (pas) tant”. També, parlant en català, és molt freqüent l’expressió incorrecta “Algo és algo” o “Ja és algo”, però hauríem de dir “Val més això que res”.
Dels bufanúvols, dels vanitosos, en podem dir que “es pensen que són qui sap qui” o que “es creuen (ser) algú (important)”, no pas “es creuen (ser) algo”. Quan patim de valent i ens pensem que la salut ens pot passar factura no diem “A mi em donarà algo”, no, sinó “A mi em vindrà algun mal”. Ni tampoc direm “Si ha prosperat per algo serà”, sinó “deu ser per algun motiu / per alguna raó”. O bé, en cas que no tinguis gaires diners, en castellà es fa servir l’expressió “Voy algo escaso de dinero” i en català “Vaig una mica escàs/curt de diners / Vaig prim de butxaca / Tinc l’armilla malalta”.
