A l’Ets i Uts d’avui us volem parlar d’un fenomen lingüístic força curiós. Us heu fixat que hi ha certes paraules que signifiquen una cosa, i alhora la contrària? Sabeu que un mateix mot pot tenir dos sentits totalment oposats?
Us mostrem dues definicions extretes del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que ho exemplifiquen:
Crac:
crac1 m. [LC] ant. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.
crac2 m. [LC] As1 2 . El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.
Nimi:
1 adj. [LC] Excessiu, prolix.
2 adj. [LC] Insignificant, negligible, de poca importància. Detalls nimis.
Cada llengua té una petita dosi d’aquest tipus de paraules. Afortunadament no n’hi ha gaires casos, perquè això, és clar, dificultaria moltíssim la comunicació.
Mots com hoste (qui s’allotja a casa d’algú i qui acull algú a casa seva), combregar (administrar i rebre el sagrament de l’eucaristia), enervar (fer posar nerviós i privar de nervi), llogar (donar a lloguer i prendre a lloguer) en són alguns exemples més.
