Carles Sabater tenia 31 anys i Pep Sala, 33. Feia un any que estaven separats i ja havien viscut moments gloriosos com el concert històric al Palau Sant Jordi de Barcelona, juntament amb Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït, gairebé tres anys abans. Aquell abril de 1994, els Sau van arrencar la gira del seu sisè disc, Junts de nou per primer cop, al Palau d’Esports de Granollers en motiu del 50è aniversari del BM Granollers. Era el momentum de l’anomenat rock català i de sentir xisclar en la llengua de Josep Pla els i les adolescents fanàtiques del grup.
A quarts d’11 de la nit –òbviament, el concert va anar mitja hora tard–, s’hi respirava un ambient de germanor: “Hi havia pares i mares, tiets i tietes, germans grans i fins i tot padrins, que havien comprat l’entrada per acompanyar la filla, neboda o germana petita que es deleix per en Carles Sabater i en Pep Sala”, va descriure David Bassa, llavors periodista d’EL 9 NOU del Vallès Oriental, a la seva crònica titulada Adolescents en ple deliri. “Mentre els adolescents –sobretot noies– s’estaven a la pista, fent voleiar estel·lades i cridant cada cop que una ombra es movia a l’escenari, els més grans –prop d’un miler– s’estaven a les grades”, continuava Bassa.
A partir dels primers acords, Sau va tornar a recuperar la comunió amb el seu públic: “Era evident que la consonància entre artistes i públic no podia ser millor. Els xiscles que sentien cada cop que Carles Sabater s’insinuava corporalment, n’eren una prova. Una de les moltes mostres del deliri, lloança, amor, veneració i excitació que les adolescents granollerines senten per Sau”, va descriure el cronista d’EL 9 NOU. L’ànsia va fer inevitable quedar afònic cantant les cançons de Sau.
Després d’una hora i quart de concert, Sau van plegar veles i van fer mutis. Hàbils amb el públic en places i pavellons, Sabater, Sala i els músics que els acompanyaven no es van fer pregar gaire per oferir un bis intens de mitja hora més, sense interrupcions, el final d’una cançó va enllaçar amb l’altra fins a l’apotesi final. La festa va ser tot un èxit i, com diu la canço Boig per tu: “Quan no hi siguis al matí / les llàgrimes es perdran / entre la pluja que caurà avui. / Em quedaré atrapat / ebri d’aquesta llum / servil i acabat / boig per tu.”
