La guitarrista Laura Almerich va morir el divendres 14 de juny a 78 anys després d’una llarga malaltia. Almerich, coneguda per haver acompanyat Lluís Llach durant dècades, va conèixer el cantant de Verges el 19 de desembre de 1969 en un concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Almerich hi acompanyava el músic Enric Gispert i Llach hi actuava sol. En acabar el bolo, però, el mànager de Llach (Joan Molas) ja va proposar a Almerich unir-se a la formació i des de llavors ja no va deixar mai de tocar al costat del cantautor.
La figura d’Almerich, a més, va anar agafant protagonisme i el seu gran moment va arribar el 1977, quan en els bisos d’un concert que es va fer a Ripoll es va estrenar Laura. Llach va repartir partitures a tots els músics i Laura Almerich, a vista, va tocar i escoltar per primera vegada com sonava aquella cançó que comença amb “M’és tan difícil recordar / quants escenaris han sentit / la nostra angoixa per l’avui/ la nostra joia pel demà […]”. Poc després la peça es va incloure en l’àlbum Campanades a morts, un dels més coneguts del cantautor. L’any 1994 Llach va dedicar una altra cançó a la guitarrista, Roses blanques. En aquest cas la lletra la va fer amb la col·laboració del poeta Miquel Martí i Pol. Després de la jubilació de Llach l’any 2007 (als darrers concerts fets a Verges Almerich també hi va ser, com sempre), l’amistat entre la guitarrista i el cantautor va seguir. Almerich fins i tot havia substituït Llach en algun acte de reconeixement a un dels millors músics que ha tingut mai Catalunya.
